Espaitemps (des)estimats

Què implica viure enmig de la devastació i trobar formes per existir a través de les esquerdes? Quines preguntes, ja conegudes per a nombroses maneres d'existència i territoris, són plantejades per la crisi planetària en curs? Quants mons ja s'han acabat? Quants altres segueixen succeint en absolut abandonament? Com donar compte de les maneres en què el colonialisme, l'extractivisme, el patriarcat i les diferents formes de violència han estat oprimint, segmentant, excloent i discapacitant cossos, poblacions, epistemes i terres durant massa temps? Aquest itinerari es fixa a les zones (no) estimades com a espaistemps de sacrifici, i busca examinar àrees que estan (administrativament i representacionalment) abandonades, injustament exposades a danys o fortament ferides. En aquests espais, l'existència humana o no-humana succeeix en condicions de desinversió en relació amb el temps profund de la terra i dels temps fluids del turbocapitalisme quotidià. Què queda per ser (des)après en relació amb aquestes àrees, i quin pot ser el rol de la tecnologia? Quines eines, discursos, estètiques i pràctiques poden contribuir a construir formes de resistència i acció transversals, assenyalant la necessitat d'una justícia mediambiental participada, intergeneracional i interterritorial?

Peces

Robertina Šebjanič + Sofia Crespo + Feileacan McCormick, AquA(I)formings  

La IA pot ajudar-nos a salvar la bretxa (d'una altra manera inexistent) entre el món humà i el més-que-humà? Quines imaginacions entreteixeixen allò subaquàtic danyat, informant de les alteracions químiques, l'augment de les temperatures i/o la pujada del nivell del mar? Es pot explorar el potencial de les trobades empàtiques entre espècies mitjançant una mirada conjunta a l'entorn marí? AquA(I)formings utilitza la IA per visualitzar i revelar específicament el passat i els possibles futurs de la conquilla de la ploma noble (Pinna nobilis) del mar Adriàtic. Quines històries simbòliques ens explica aquesta obra amb relació a la mercantilització limitant i perjudicial de l'aigua?

Erich Berger, Spectral Landscapes - Palkiskuru  

Què ens pot ensenyar la radioactivitat natural sobre l'alteració del temps profund del paisatge, el possible futur profund i la justícia intergeneracional a la terra? Com la humanitat pot sentir i relacionar-se amb els processos nuclears, minerals i geològics més amplis del planeta? "Paisatges espectrals" aborda els camps de radiació gamma d'una roca base radioactiva com a cossos no visibles per a l'ull humà i capaços de ser detectats per mitjans extrasensorials. Estudia com afecten un entorn esgotat i té en compte els plans sobre els dipòsits que poden retenir els residus nuclears.

Rosell Meseguer, Vade Mecum: Quadra Minerale. Rare earths, other minerals and mining concepts, 2017-2021  

Com s'accentua l'anomenada guerra de les terres rares amb la intensificació de la praxi extractiva a escala planetària? Quines són les connexions entre la pràctica ecocida en curs de l'extracció de fòssils i la pràctica epistemicida de la classificació moderna de la raresa operada en una base diària mundana cap ai contra els modes d'existència interdependents, més enllà de divisions com viu o inert? Com les històries dels minerals fan que la colonització sigui activa sobre una base molt mundana?

Shona Kitchen, Other Days, Other Eyes   

Per què s'acumulen els estrats de vigilància al voltant del que és humà com a forma co-constitutiva? Per què l‟existència contemporània assumeix massivament la pendulació entre la captura extractiva i els angles morts exclusivistes? Per què la ubiqüitat ja no és un valor legítim per a una abundància infraestructural? Per què les superfícies del món mundà es redueixen únicament a l'inoxidable-pla o al corb-sense costura? Per què necessitem, en canvi, poder circular a través de la infradiversitat, la rugositat i la incomoditat digital?

Kasia Molga, How to Make an Ocean   

Els éssers humans poden abandonar la seva posició de governants i colonitzadors d'altres organismes i entitats del planeta i posar-se al servei d'un món més que humà? Com es pot assolir l'empatia i una connexió més profunda? Es pot convertir el dol en una praxi de restauració? Com fer un oceà és una obra especulativa de múltiples capes de dol però també d'esperança. És un estudi sobre les llàgrimes, els oceans i l'hidrofeminisme. Les llàgrimes humanes es conserven per alimentar les algues i mantenir la vida a l'oceà. Inspirada en l´obra d´Astrida Neimanis, ens recorda que tots som cossos d´aigua profundament connectats als oceans del món.

Sara Dean + Beth Ferguson + Marina Monsonís, Tools for a Warming Planet  

Quines tàctiques encara es poden provar, promulgar i difondre per frenar les vies de creixement i els ritmes de les alteracions mediambientals? Com podem dotar-nos d'eines i de comprensions transformadores per sobreviure a la desinversió ecofeixista? Quines accions podrien beneficiar-se d'una invenció i elaboració col·lectiva d'eines per participar en una co-residència resistent a aquests espais que no ens podem permetre deixar passar? Com el compromís amb les memòries locals a través dels materials, els utensilis, els modes d'existència més que humans i els aliments ens informen sobre el potencial dels reordenaments agroecològics de les pràctiques quotidianes?

Joana Chicau + Jonathan Reus, Anatomies of Intelligence  

Quins són els punts d'encreuament entre els elements capturats i inscrits dels anomenats cossos a través de la participació sempre perjudicial de les tecnociències anatòmiques modernes? Com la divisió dualista entre salut i patologia provoca ferides tècniques a través de fràgils trobades mediadores somatopolítiques? Quines són les àrees de sacrifici explícites que els conjunts de dades i els models daprenentatge computacional produeixen diàriament? Per què les categories, els algoritmes i els processos de predicció constitueixen un dany corporal... i com podrien constituir, en canvi, una curació situada i una reparació parcial?

Andy Gracie, The Ends of Everything  

Es pot imaginar la fi del Sol, de les Estrelles, de l'Univers? Hi ha una finalitat última? Quina és la mesura de la finitud? Inspirada en els grans tríptics de la història de l'art, com els del Bosco i Campin, i reflexionant-hi, aquesta obra pretén oferir una narrativa més enllà del destí, la supervivència o la redempció. Es representen diferents finals i es construeixen o impliquen associacions entre ells, oferint paradoxalment una pregunta oberta per a la participació activa en allò que necessita ser acabat, allò que no pot seguir acabant i allò que podria acabar de totes maneres.

Roderick Luis Coover + Adam Vidiksis + Nick Montfort, It will happen here in Barcelona  

Com es pot fer front als canvis que comporta la pujada del nivell del mar? La tecnologia pot contribuir-hi? Aquesta obra està filmada en vies fluvials i costes d'inundació utilitzant hidròfons i C++. En un joc d'imatge i de so, els moviments de les marees impliquen un futur en flux, mentre que un text generatiu que es desplaça assenyala la complexitat de comprendre els canvis en una època de crisi i actuació planetària. Com s'estira urgentment el sentit de l'aquí i l'ara per aquesta comprensió?

Jara Rocha treballa a través de les formes situades i complexes de distribució del tecnològic amb una sensibilitat antifa i transfeminista. Tendeix a trobar-se en tasques de remediació, recerca-acció i comissariat in(ter)dependent. Juntament amb Femke Snelting ha publicat el llibre "Volumetric Regimes: Material Cultures of Quantified Presence", comparteix una beca FrArt amb Xavier Gorgol i Kym Ward per al projecte “Vibes & Leaks” i amb Helen Pritchard treballen en The Underground Division. És Fellow for Situated Practice en BAK (Utrecht): amb Karl Moubarak i Cristina Cochior formen la Cell for Digital Discomfort en el cicle 21/22. El seu programa "Naturoculturas son Disturbios" s'emet mensualment des de la ràdio local Dublab Barcelona. A més, desenvolupa la seva pràctica pedagògica en ESCAC (Màster en Estudis de Cinema i Cultures Visuals) i en ABK-Stuttgart (MFA: Körper, Theorie und Poetik donis Performativen). http://jararocha.blogspot.com/

Daphne Dragona és una comissària independent, teòrica i escriptora establerta a Berlín. Entre els seus temes d'interès es troben: les controvèrsies de la connectivitat, les promeses dels béns comuns, la importància de les infraestructures afectives i l'ambigu paper de la tecnologia en relació amb la crisi climàtica.
Entre les seves exposicions i projectes comissariats -o co-comissariats- es troben: Weaving Worlds (Deree ACG, Atenes 2022), Weather Engines (Onassis Stegi & National Observatory of Athens, 2022), Trials and Errors (Romantso, Atenes, 2021), Stefania Strouza: 212 Medea (AnnexM/ Megaron, Atenes, 2021), Reprogramming Earth (NeMe, Limassol, 2020), Kyriaki Goni, Counting Craters on the Moon (Aksioma, 2019), Tomorrows, Fictions spéculatives pour l'avenir méditerranéen (Le Lieu Unique, Nantes, 2019). Ha treballat com a comissària de conferències per al festival transmediale (Berlín) des de 2015 fins a 2019. Ha estat membre de diversos comitès de conferències i festivals i té un doctorat de la Facultat de Comunicació i Estudis de Mitjans de la Universitat d'Atenes, un màster en Estudis de Museus de la UCL i una llicenciatura en Arqueologia i Història de l'Art de la Universitat d'Atenes.

Continua la visita: https://santamonica.builders/isea/espaitemps

Altres itineraris que pots realitzar:

- Sobre monstres, fantasmes, zombis i altres éssers terrorífics, Paula Bruna i Marta Gracia Valladares
- Una mirada contracatastròfica, Joan Yago i Enric Puig
- Tecnologies per als festivals dels múltiples finals, Paz Peña O.
- Estats d'emergència: l'art en temps de pandèmia, Israel Rodríguez Giralt
- Un enemic com el futur, Ian Alan Paul
- Grup Contraimaginaris Postpandèmics