Estats d’emergència: l’art en temps de pandèmia

Etimològicament, la paraula emergència ens parla d’allò que “surt de l’aigua, s’eleva o és portat a la llum”. Aquest itinerari proposa una selecció de peces que ens ajuden a (re)pensar un concepte que ha esdevingut central en un temps marcat per crisis, col·lapses i pandèmies. Què es prioritza i es fa visible en un estat (perllongat) d’emergència? Què s’oculta, s’oblida o es posposa quan la vida queda reduïda “al més essencial”?

Les obres seleccionades sorgeixen d’un temps de crisi com el que ha provocat la COVID-19. Són obres que representen i dialoguen amb el que ha posat de manifest aquesta pandèmia. Ens parlen de corbes, d’onades, de dades i dels entramats humans i no-humans que conformen aquest paisatge social i biològic de la pandèmia. Mostren, també, les incerteses, les pors i sorolls, els dols i les distàncies que caracteritzen un moment així. En aquestes peces, l’art esdevé un dispositiu conceptual, afectiu i crític per desafiar un present complex, agitat i que es debat entre velles i noves normalitats.

Peces

Nikolas Gomes, Concerto para Piano e Pandemia 

Quin és el paisatge sonor de la pandèmia? Com posar so al tsunami informatiu, ple de dades, incerteses i males notícies que ha circulat per xarxes com Twitter? Aquesta peça musical ens convida a transformar aquest món digital, aclaparador, en partitura per a piano. És una obra immersiva, sensorial, que obre la porta a reflexionar sobre la relació entre informació i soroll, entre so i silenci, i que explora l’impacte afectiu, subjectiu i corporal d’aquesta remor de fons. Com subsistir a aquest influx constant i repetitiu de “piulades” i males notícies que ha estat la pandèmia?

Chanee Choi, Unreal Window 

Inspirada per l’experiència de confinament i de comunicació durant la pandèmia, aquesta animació reflexiona sobre què suposa virtualitzar-se. Què implica fer-se realitat/irreal, present i alhora absent, a través de pantalles, algoritmes i dades digitals. L’obra desconstrueix un jo híbrid i maquinat, domèstic i alhora deslocalitzat, i ens convida a endinsar-nos en un món caòtic, calidoscòpic i auto-referencial. De fons, hi ha un diàleg amb altres “finestres indiscretes” de la literatura o el cinema que s’interessen també per les emocions, les intimitats, les pors, les distàncies i les soledats que acompanyen una societat digitalitzada, altament comunicada, però també cada cop més reclosa i individualitzada.

Lauren Lee McCarthy, Muted 

En aquest compendi, l’artista reflexiona sobre temàtiques com la (des)connexió, la (in)comunicació o la presència/absència en temps de pandèmia. Què suposa relacionar-se amb els altres en un moment en que allò social es torna prescindible, ajornable, o fins i tot perillós? Com s’entrelliga això amb formes de vida cada cop més tecnològiques, algorítmiques i automatitzades? A partir de diverses capes sonores i narratives, diverses performances ens conviden a reflexionar sobre la íntima relació entre tecnologia, societat i pandèmia. Sobre com aquestes realitats conformen i entrelliguen “guions”, possibilitats i combinatòries per relacionar-se, connectar-se i/o comunicar-se. De forma dialèctica, l’obra interroga també si aquestes mateixes condicions poden generar desconnexió, perill, buit o silenci.  

Xuanyang Huan, Imaginary Sunset 

Durant el 2020, la pandèmia va comportar confinaments i restriccions globals i generalitzades. A través d’una instal·lació de vídeo, aquesta obra explora el paper de la intel·ligència artificial a l’hora d’interferir i articular una memòria col·lectiva d’aquests temps d’excepcionalitat i reclusió. A partir d’imatges de cels i postes de sol reals, fotografiades i compartides en xarxes socials per gent de tot el món, l’artista recrea una memòria fictícia i poètica d’aquesta emergència global. Una memòria que ens interpel·la a pensar en el paper de les màquines i de la intel·ligència artificial a l’hora de recrear l’experiència de viure una pandèmia. 

Uwe Brunner + Bettina Kadja Lange + Joan Soler-Adillon, #See You at Home - The Domestic Spaces as Public Encounter 

“Queda’t a casa” ha estat un dels lemes més repetits durant la pandèmia. Aquesta instal·lació s’interessa pels canvis que això ha suposat en la manera de pensar i viure l’espai domèstic durant tot aquest temps. És un viatge que ens convida a revisar la transformació de la llar en un espai liminal que articula allò més íntim i privat amb allò més social i públic. Cap endins i cap enfora, la casa es transforma en un espiral en què es torcen i regiren les relacions, les distàncies i els límits d’habitar temps i espais d’emergència. Feta de capes, fragments i objectes imperfectes i inacabats, aquesta instal·lació reflexiona sobre el significant canviant dels espais privats en temps de noves normalitats.

Jennifer Gradecki + Derek Curry, Infodemic 

De forma interactiva, aquesta instal·lació ens convida a repensar la relació entre notorietat, autoritat i credibilitat. A través d’algorítmica i pràctiques que recorden formes de subvertising (contrapublicitat o pirateria publicitària), un seguit de vídeos “alteren” i resignifiquen digitalment a “influencers” i “celebrities”. Aquests passen de ser coneguts per negar la pandèmia, o escampar informació falsa sobre aquesta, a proporcionar informació de servei. Aquest joc de miralls distorsionats ajuda, alhora, a desvetllar (i a esquivar) el paper i control tecnocràtic que exerceixen els grans poders econòmics i mediàtics a través d’algoritmes i xarxes socials. La peça és una forma de pensar les íntimes relacions entre ciència, tecnologia i societat de l’espectable i una invitació a intervenir i agitar els mecanismes que sostenen formes d’ignorància, confusió i desinformació en moments tan delicats com una pandèmia.

Kasia Molga, How to Make an Ocean 

Aquesta instal·lació ens permet transitar pel dolor i la pèrdua d’éssers estimats durant la pandèmia. Les llàgrimes vessades es converteixen en la font de nous llaços, relacions i ecosistemes. L’art esdevé catàrtic perquè és capaç de transformar el propi cos en gotes d’un oceà que aplega i interrelaciona escales personals i ambientals. Aprofitant la intel·ligència artificial, la instal·lació interpel·la als i les visitants a pensar sobre el paper dels algoritmes i les notícies a l’hora de conformar paisatges emocionals, de cura i de dol enmig d’una emergència.

Laura Splan, Syndemic Sublime 

A partir d’animacions, aquesta artista ens introdueix en un món molecular, simulat i atzarós que entrellaça de forma generativa i imprevisible, dades i models de la SARS-COV-2 amb cèl·lules, proteïnes i entramats d’humans i no-humans que evoquen paisatges biotecnològics. El moviment generatiu prové de bancs de dades sobre morts provocades per la COVID, fent visibles així ritmes i magnituds que obren espais per a la reflexió i el dol. L’obra qüestiona les fronteres entre tecnologia, natura i societat i desvetlla les intimitats, troques i complexitats d’un món, com ens ha mostrat la pandèmia, cada cop més híbrid, bigarrat i (sub)liminal.

Israel Rodríguez Giralt
Professor agregat i coordinador del grup de recerca CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. És doctor en Psicologia Social (UAB). La seva recerca s’interessa per les formes d’activisme, participació ciutadania i debat públic en situacions d’elevada incertesa, com crisis ecològiques, desastres i pandèmies. Els seus darrers projectes s’interessen per la relació entre cures i desastres, amb una especial atenció per col·lectius vulnerables en situacions de crisi i emergència, com gent gran, persones amb diversitat funcional o infants i joves. Durant la pandèmia, ha format part de grups d’assessorament tècnic per a la Generalitat de Catalunya. És editor dels llibres Children and Young People’s Participation in Disaster Risk Reduction (Policy Press, 2020), Reassembling Activism, Activating Assemblages (Routledge, 2019) i Disasters and Politics: Materials, Expertiments and Preparedness (Wiley/Blackwell, 2014).

Altres itineraris que es poden fer:

- Sobre monstres, fantasmes, zombis i altres éssers terrorífics, Paula Bruna i Marta Gracia Valladares
- Espaitemps (des)estimats, Daphne Dragona i Jara Rocha
- Una mirada contracatastròfica, Joan Yago i Enric Puig
- Tecnologies per als festivals dels múltiples finals, Paz Peña O.
- Un enemic com el futur, Ian Alan Paul
- Grup Contraimaginaris Postpandèmics