EoE Triptych #1

El sentit humà de permanència i rellevància ens fa imaginar futurs en els quals, havent trobat maneres de dominar la natura i conquerir l’espai, estem presents. Aquest projecte argumenta que hi ha esdeveniments dels quals no hi ha escapatòria i que totes les cronologies, inclosa la humana, s’acabaran amb el desenvolupament de relats culturals i científics al voltant de la fi de l’univers.

Allà on imaginem permanència i continuïtat, l’univers es presenta com una entitat fluida on les estrelles neixen amb llum pròpia i es cremen, on les galàxies xoquen i on, finalment, tota la matèria es dissiparà en un camp de radiació freda. La breu existència d’estrelles i planetes en la cronologia de l’univers no és més que una fallada momentània en el procés de transformació del big-bang a la mort calenta.

Un relat important dins de l’obra és el del fràgil equilibri entre coneixement i especulació. Així com la nostra comprensió de l’univers i la nostra capacitat de predicció són extraordinàries, encara no estem segurs de si els pròxims mil bilions d’anys seran com ens imaginem. Tot el que en sabem fins ara apunta a un final conegut com a mort calenta, un lent esvaïment de l’univers en un camp de radiació freda; però com podem saber si l’energia fosca, la matèria fosca i les fluctuacions quàntiques canviaran o no aquestes previsions?

En el nostre intent per entendre aquests vastos processos còsmics, on trobem l’espai per examinar la nostra humanitat? Com ens enfrontem a la tristesa d’imaginar un futur que mai experimentarem? Com podem atribuir significat i rellevància a una cosa tan fugaç i intangible?

El tríptic presenta la fi de l’univers en tres etapes: la fi del sistema solar, la fi de la galàxia i de totes les estrelles, i la fi del mateix univers.

Autor: Andy Gracie

Obra: el projecte de recerca en curs del qual forma part EoE Triptych #1 es basa en obsessions paral·leles a la cosmologia, el temps profund i els escenaris postapocalíptics. Com a reacció a la retòrica contemporània de la catàstrofe —la fi de la humanitat o l’escapisme postterrestre—, presenta el futur inevitable i l’apocalipsi ineludible de la fi de l’univers.

Tipologia: obres d’art

Tema: cosmologia, finals, temps profund, art i ciència (sciart)

Mitjançant instal·lacions, robòtica, so, vídeo, efectes de llum i pràctica biològica, Andy Gracie situa el seu treball en un punt de separació entre l’art i la ciència, on crea situacions d’intercanvi que permeten desenvolupar noves interpretacions i sistemes de coneixement. Gran part de la seva obra té a veure amb reaccions i participació davant del temps profund, l’escatologia i la recerca espacial. Emprant la teoria i la pràctica científiques, Gracie qüestiona la nostra relació amb l’exploració i l’experimentació i alhora posa en relleu la mateixa relació entre art i ciència, i com s’assimilen culturalment els nous coneixements. Gran part de la seva obra presenta una implicació constant amb la semiòtica, la teoria de la simulació i els escenaris apocalíptics o posthumans.

L’obra de Gracie s’ha mostrat àmpliament i internacionalment en exposicions individuals i col·lectives i s’ha presentat en conferències i seminaris d’arreu del món. Gracie també ha publicat diversos articles i ponències.