CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM

Una de les característiques més elementals del món en què vivim és que tant les nacions com les empreses, les persones, els objectes que consumim, les nostres accions i relacions, els nostres cossos i les nostres imatges formen part d’una vistosa competició. Aquesta competició ens enfronta els uns amb altres, però també, i sobretot, ens confronta amb una fita, amb una marca que mai no s’arriba a satisfer, que sempre requereix una mica més en l’exigència d’autosuperació.
 

Tot i que l’anhel de millora i progrés ha estat un motor constant de la modernitat occidental, en el segle xxi s’ha convertit en un nou corrent imparable que ens ha habituat a mesurar-nos i a comparar-nos numèricament amb un ideal omnipresent i inassolible de millora que, de tan imposat des de fora, arribem a imposar-nos-el des de dins. Als ulls dels altres i als nostres propis, volem lluir més forts, més joves, més sans, més productius i eficients, i cadascun d’aquests atributs porta associada una xifra apresa, una dada que ens defineix, que ens determina i que ens engega el desig d’haver-la de superar. La mesura ha esdevingut un dogma.

En aquest context, no és cap casualitat que l’esport de competició i de masses s’hagi convertit en un dels fenòmens socials més seguits i aplaudits. L’esport creua tota la nostra realitat, és la metàfora perfecta de com hem passat a entendre el món, n’és la causa i la conseqüència. L’esport oneja una bandera que de mica en mica perd els colors nacionals per abraçar els empresarials; l’esport vigoritza i rendibilitza, l’esport premia i castiga. Però, per sobre de tot, l’esport expressa tots aquests ideals mitjançant un conjunt de mesures eficaces. Eficaces perquè poden comptabilitzar-se i comparar-se objectivament en una lògica de classificació: marcadors, càmeres, pulsímetres, sensors tèrmics i biomètrics, aparells de monitoratge, farmacologia i controls antidopatge s’orquestren en una composició perfecta de la cultura de la competitivitat convertida en espectacle.

CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM és una exposició sobre un fenomen actual que, tot i travessar-nos radicalment, es troba infrarepresentat en el món de l’art: l’esport com a símptoma del món contemporani. A través de l’exploració de conceptes com el cos, la mesura i el rendiment, la competitivitat, el binarisme i la representació, l’exposició posa en diàleg diverses peces artístiques que, a través de l’absurd, la ironia i la desconstrucció, porten a les últimes conseqüències les manifestacions de l’esport de competició i de masses per fer-nos reflexionar sobre com, d’alguna manera, estem tots immersos en la mateixa lògica: tots competim a través de mesures tendenciosament objectivables, i tots contribuïm a fer-ne, d’això, un espectacle.