Cànon

Des de l’escultura clàssica grega, el cànon estableix, segons Occident, quines són les proporcions perfectes o ideals del cos humà. Aquesta regla de la suposada relació harmònica s’ha convertit al llarg de la història en un instrument d’educació cívica, ètica i estètica, alhora que una imposició normativa de comportament moral i social. Mateo Maté, en alterar el cànon, posa en evidència la hipernormativitat que regula, en l’àmbit esportiu i més enllà, els estàndards de gènere, raça, edat i humanitat.

Mateo Maté
 

Ha realitzat exposicions individuals en el Ulsan Art Museum (Corea del Sud, 2023), al Museo Weserburg (Bremen, 2021), a la Galleria Nazionale de Arte Moderno (Roma, 2020), a la Galería Isabel Aninat (Santiago de Xile, 2018), a la Sala Alcalá 31 (Madrid, 2017), a la Galería Max Weber Six Friedrich (Munic, 2014), al Museo Lázaro Galdiano, al Museo Cerralbo, a la Biblioteca Nacional de España i al Museo del Romanticismo (Madrid, 2013), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2012), al Museo Siqueiros (Mèxic DF, 2011), al Matadero (Madrid, 2010), al Museo Patio Herreriano (Valladolid, 2008), a la Galería Grita Insam (Viena, 2005-08), entre altres. 

La seva obra també ha estat mostrada en museus i centres d'art internacionals i nacionals com el Centro Botín (Santander, 2020), el Centro de Arte 2 de Mayo (Madrid, 2020), Artium (Vitòria, 2018), el Museo Thyssen-Bornemisza (Madrid, 2017), la Fundación Miró (Barcelona, 2015), el MART (Trento, 2014), La Nuit Blanche (París, 2014), el Hirshhorn Museum (Washington, 2014), la Fundación Tàpies (Barcelona, 2013), el Herzliya Museum (Tel Aviv, 2012), el Museo de Arte Contemporáneo (Santiago de Xile, 2012), el Museo Berardo (Lisboa, 2011), BOZAR (Brussel·les, 2010), Jeu de Paume (París, 2007), PS1 MoMA (Nova York, 2003), entre molts altres.