That’s not Frank!

“That’s not Frank!” va ser l’expressió d’un comentarista quan, a la marató dels Jocs Olímpics de Múnic de 1972, va veure que un impostor s’hi incorporava just davant de Frank Shorter, el guanyador oficial. Des de la introducció de la marató als Jocs Olímpics de 1896, una disciplina dura i exigent, alguns atletes han buscat maneres poc honroses de guanyar-la i aconseguir fama, glòria i diners. Fer part del trajecte en cotxe, canviar-se per un germà bessó, agafar el metro o incorporar-se a la cursa just abans de la meta són algunes de les mostres d’enginy que Irena Visa i Pau Masaló reconeixen amb les medalles que es van retirar a qui el va aplicar.

Irena Visa i Pau Masaló
 

Irena Visa (Banyoles, 1985) desenvolupa una pràctica artística centrada en la investigació de rastres i senyals que apunten a fenòmens hipotètics, sovint efímers i fràgils, en contextos com la museografia, l’espai natural, urbà o artístic. El seu treball explora les possibilitats del conceptual mitjançant formats híbrids com la fotografia, el vídeo, la performance i la instal·lació, i entén l’art com un procés que se situa entre el pensament i l’experimentació. Els seus projectes conviden a desxifrar allò latent i a qüestionar la relació entre el que veiem i el que projectem, mantenint una relació subtil però tensa amb el context que habiten. Amb formació en Comunicació Audiovisual, Arts Aplicades a l’Escultura i un Màster en Producció i Recerca Artística (UB), ha desenvolupat projectes de mediació en institucions com el Centre d’Art Santa Mònica, el Bòlit, CaixaForum o el Teatre Lliure, i ha exposat en espais com la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, La Capella o el MAC Mataró. Des del 2019 col·labora com a dramaturga amb la companyia Contenidos Superfluos i és docent a la Universitat BAU, on promou el diàleg entre teoria i pràctica.

Pau Masaló és un creador que explora els límits entre el teatre, la performance i l’espai públic a través d’una pràctica transdisciplinària marcada per una mirada política i social. La seva obra investiga com les estructures de poder, la identitat i la col·lectivitat es manifesten en els espais que habitem, i aposta per una experiència compartida efímera mitjançant la intervenció directa amb el públic. Els seus projectes performatius actuen com a motors de reflexió crítica sobre les tensions entre l’individu i la societat, i sovint incorporen referències simbòliques de la literatura i la filosofia com a vehicles de pensament. Co-fundador de la companyia Ignífuga i de l’Editorial Superflua, ha participat en projectes internacionals com la Quadriennal d’Escenografia de Praga (Premi a la millor exposició), i ha presentat obres com Farewell, Petroleum! (Teatre Lliure), The National Body (Festival Grec i Sala Hiroshima) i Ciutat dormitori (Premi MAX, Premi de la crítica, Premi El Temps de les Arts). Actualment desenvolupa els projectes Un cotxe (Fundació Joan Brossa) i Una ombra, la propera guerra (beca Hivernem de FiraTàrrega i Institut Ramon Llull), i col·labora amb companyies i artistes com Atresbandes, Lisi Estaras, El Eje, Carla Rovira o Albert Quesada.