Estadi

L’estadi creat per Cabosanroque s’activa quan no s’encistella o no es fa gol, quan no es guanya. En aquest terreny de joc i descompetició, les regles i el camp es trenquen i es modifiquen per l’alteració dels seus elements, que funcionen com l’epicentre que aglutina les diverses qüestions conceptuals de l’exposició. Porteries deformades, cistelles desnormativitzades i una grada que és alhora un pòdium, on el públic davant l’espectacle es torna subjecte de competició, s’envolten d’un himne infantil amb fragments de càntics ultres que defensen fins a la mort els seus colors. 

cabosanroque
 

cabosanroque són Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro. La seva feina es desenvolupa al voltant del so i les seves capacitats performatives. Les seves intervencions qüestionen l’espai d’exhibició i els formats; també qüestionen l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai, físic, temporal i conceptual; sonor i visual. Els interessa l’artifici i la seva relació amb els humans. 

Busquen tensions entre disciplines com la música, el teatre, les arts visuals i el so per obrir marges, espais en conflicte. La seva formació acadèmica (música, enginyeria industrial i arquitectura) els porta a utilitzar la tecnologia en totes les seves obres, entesa sempre com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. Molt sovint col·laboren amb altres artistes, pensadors i escriptors. 

Flexo Arquitectura:
 

Fundat l’any 2002 per Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich, l’estudi és actualment dirigit per Tomeu Ramis i Aixa del Rey.

Amb seu a Barcelona, explora la capacitat de qualsevol projecte per tenir sentit dins d’un context eco-social concret, utilitzant els recursos —tant conceptuals com narratius— i les condicions —tècniques, econòmiques i materials— com a oportunitats des d’on construir les estratègies projectuals.