L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell 

V. Foix

Del passat ens arriben fragments de la seva realitat, i des del present els anem teixint fins a configurar una memòria.
El nostre propi relat ens ajuda a crear una identitat que ens caracteritza i ens dóna pistes d'allò que volem ser a partir d'un ahir que hem construït des del l'avui.
L'artista forma part d'aquest entrellat que ajuda a crear la nostra memòria; però, al mateix temps, des de la seva mirada, pot ajudar-nos a posar en qüestió motius i raons que han fet un determinat relat que ens configura.
L'exposició Del vell al nou / Del nou al vell ens planteja diverses mirades d'artistes i teòrics que ens ajuden a qüestionar la memòria que ens ha arribat per tal d'anar construint una nova realitat.

Fina Duran

Del vell al nou/ Del nou al vell ens mostra el treball d'una dotzena d'artistes que, a partir de la seva creativitat, plantegen una mirada diferent al patrimoni que ens arriba del passat i que va configurant la nostra memòria i la nostra identitat.

A partir dels fragments que ens arriben anem construint un relat que ens ajuda a crear una identitat  i ens dóna pistes d’allò que volem ser a partir d’un ahir que hem construït des de l’avui. L’artista  forma part d’aquest entrellat que va creant  la nostra memòria, però al mateix temps, des de la seva mirada, pot ajudar-nos a posar en qüestió motius i raons que han fet una determinada memòria que ens configura.

L’exposició Del vell al nou/ Del nou al vell mostra diverses mirades d’artistes i teòrics que ens ajuden a qüestionar aquesta memòria utilitzada per tal d’anar construint una nova realitat.  

L'exposició comptarà amb la participació de Carlos Pazos, amb una instal.lació que farà una revisió de la seva exposició “Un elefant en els llimbs “ celebrada l’any 1993.

Cinc textos escrits per diferents autors (filòsof, historiadors i crítics d'art) ens ajuden a plantejar-nos qüestions  que ens facin obrir la mirada del futur que anem confeccionant.

“Ens han robat la historia; ens la roben, encara” és el text de Joan M. Minguet que parla de  la qüestió plantejada a l’obra de Daniela Ortiz i Xose Quiroga “Estat/Nació” on es mostra la relativitat de la història que coneixem  i que ha anat configurant el relat de les accions d’alguns dels homes homenatjats a les nostres viles i ciutats.

“Entre l’oblit i el record. La difícil memòria” de Xavier Antich obre pas a les obres: “Història de l’art sense nom” de Jesus Galdon, en la qual a través d’una sèrie d’intervencions virtuals es posa en mans dels espectadors una sèrie de qüestions que obren reflexions sobre la historia de l’art, els seus protagonistes i les estructures que els sustenten. Per altra banda Jordi Tolosa amb l’obra “World Things Museum” obre una reflexió a mig camí entre la ironia i la revisió sobre la tendència de catalogar i classificar tot allò que ens permet construir la nostra memòria. Per acabar en aquest àmbit Tom Carr amb la seva obra “Ecos de Carles Buïgas” fa una reinterpretació de l’obra del creador de la Font Màgica , tan arrelat a Cerdanyola, a partir de les noves tecnologies, però també a partir d’una revisió actualitzada dels plantejaments que van guiar a Buïgas en la creació de la seva Font.

“Patrimoni per construir identitats” de Mercè Alsina ens ajuda a plantejar els motius que fan que considerem que alguns elements patrimonials són dignes de ser conservats i altres no. En aquesta línia l’obra de les artistes valencianes Patricia Gomez i M. Jesus Gonzalez “Libro Celda 157” recupera imatges i fragments de les parets d’una presó abandonada, mentre que la peça de Jordi Canudes i Isabel Banal “Hospital 106 4rt 1ª” planteja les transformacions i enderrocaments produïts en la modernització del barri del Raval.

“Com definim la nostra realitat “ de Bernat Puigdollers acompanya la peça de Mariona Moncunill i Sergi Botella “Catalunya en miniatura” , una visió del que conservem, com ho fem, i com ho utilitzem , conceptes aplicables a molts dels elements del nostre patrimoni i de la nostra memòria.

Per acabar, un element que caracteritza aquesta mostra és que,  a cadascun dels llocs on es presenta, s’incorpora l’obra d’un artista local  que aporta una mirada reflexiva sobre algun element patrimonial de la ciutat que acull la mostra. En el cas de Cerdanyola l’equip Sitesize proposa la possibilitat d’interrogar el patrimoni des del territori i el paisatge com una mirada que pot obrir aproximacions diferents amb la seva obra “Valldaura” i per situar l’obra i el museu que acull la mostra, el seu director Txema Romero ha preparat el text. “Crear un futur. Una escletxa entre el passat i el present”.

DOSSIER

Després d'Arts Santa Mònica, l'exposició farà itinerància a l'Institut d’Estudis Ilerdencs  de Lleida (octubre-desembre 2018).

Comissària: Fina Duran

Disseny i direcció del muntatge: Jordi Tolosa

Disseny gràfic: Gerard Llimós/El local

Textos: Xavier Antich. Joan M. Minguet, Mercè Alsina, Bernat Puigdollers, Txema Romero

Produit conjuntament pel Museu d’Art de Cerdanyola i Arts Santa Mònica

Artistes:
Daniela Ortiz/Xose Quiroga, Jesus Galdón, Tom Carr, Jordi Tolosa Patricia Gomez/Maria Jose Gonzalez, Jordi Canudas/Isabel Banal, Mariona Moncunill /Sergi Botella, Sitesize i Carlos Pazos