cabosanroque

“T’he cercat. T’he cercat entre bruits d’engranatges timbalejant l’oïda.” Joan Brossa, El cop desert.

No em va fer Joan Brossa és una instal·lació sonora i plàstica de cabosanroque que té com a gènesi l’exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa des del punt de vista del so.

Una obra transitable que interpreta els paisatges dins la prosa, i el so de la paraula dins la poesia escènica dels anys quaranta. Una acumulació fins a l’excés d’objectes en moviment es converteix en el paisatge mític i màgic d’El jardí de Batafra, en el paisatge molt menys diví del front del Segre a “30 Divisió”, en el paisatge “sota el firmament...” del “Missal de caragat” o en els boscos boirosos de l’obertura de l’òpera Parsifal del seu admirat i vitalment recurrent Wagner. El transformisme de Frègoli aplicat a l'objecte i el paisatge.

Una obra on no només s’involucren el coneixement de diferents disciplines sinó la connexió entre elles per arribar a un àmbit d’acció més ample, i acabar oferint un resultat de gènere bastard, desviació i deformació de gèneres brossians com la poesia objectual, la poesia escènica o el postteatre amb el fet sonor com a focus.

https://vimeo.com/198698622

Conceptualització, creació, construcció i composició
Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro

És una producció de Temporada Alta, Teatre Nacional de Catalunya i Fundació Lluís Coromina

Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa