Ponç Pons intrdoduced by Sam Abrams

A l’adolescència Ponç Pons va prendre l’arriscada determinació de relacionar-se amb la vida a través de les paraules i l’art de la literatura. Pel nostre autor, aquest gest ha significat una extraordinària intensificació de la vida que vol convertir-se en art i, al mateix temps, un insòlit envigoriment de l’art que distil·la la vida. El fet que «escriviure» sigui un verb vol dir que la unió entre vida i art és un acte permanent i aquesta fusió entre els dos elements sempre està abocada a la realitat i oberta a infinites possibilitats. En definitiva, l’obra de Pons és «l’oda infinita» que volia Joan Maragall, «una oda que no pot acabar mai».

A l’estela dels seus mestres en l’art d’«escriviure», Henry David Thoreau, Robert Graves o Gerald Brenan, per esmentar-ne potser els més destacats, Pons ha convertit la seva obra en una vasta aventura existencial
i artística. En aquest sentit, l’obra de Pons és una de les més ambicioses del panorama literari contemporani La producció de Pons forma un gran tot orgànic i coherent, amb la poesia lírica com a nucli central, que acaba
desbordant-se, amb tota la naturalitat, cap a altres gèneres.


Sam Abrams
Poeta, traductor i assagista


LLibret de mà

• OrganitzaArts Santa Mònica, la Institució de les Lletres Catalanes i Cafè Central
• Col·laboraNúvol, Diari ARA, PEN Català, Assossiació d'Escriptors en Llengua Catalana