Santa piel, un pòdcast de Gabriela Wiener

Santa piel és un pòdcast de Gabriela Wiener per a Santa Mònica Ràdio, en el marc de les exposicions Anti-Futurisme Cimarrón i La possibilitat de no haver sigut (12.10.23 - 31.01.24). Una denúncia divertida contra el racisme diari en l'art i en la vida. 

Quatre episodis disponibles en línia a través de la XRCB, IVOOX i Spotify. 

Santa piel #1 – Venecia sin mí

"En aquest episodi parlem d'art i descolonització en les més prestigioses institucions dedicades a l'art internacional. Viatgem a l'última cita en la Biennal de Sao Paulo d'enguany i fem una visita futurista a la pròxima Biennal de Venècia, que tindrà lloc al novembre de 2024, curada per primera vegada per un comissari llatinoamericà: el brasiler Adriano Pedrosa, que ha volgut dedicar aquesta edició als 'estrangers a tot arreu, fins i tot en la seva pròpia terra'. Per parlar de tot això estan amb nosaltres Sandra Gamarra, l'artista peruana que representarà a Espanya a Venècia. Una peruana representant al regne d'Espanya? Sí, peruana i anticolonial, algú a qui Ayuso li va censurar la paraula 'racisme' en la seva última individual en l'espai Alcalá 31. També ve l'escriptora i artista argentina Lucrecia Masson, membre del Colectivo Ayllu que va ser convidat a la Biennal de Sao Paulo. 
"I en la segona part: la polèmica de l'art peruà també a Venècia. ¿Per què per a una edició dedicada als ninguns del món, entre els dos finalistes el Perú decideix enviar com a representant a un fotògraf home blanc empresari miraflorí en lloc de l'artista shipiba coniba Olinda Silvano, líder de Cantagallo, una comunitat originària de la Amazonía expatriada a Lima? Tenim les paraules d'Olinda i, com yapa: una entrevista explosiva amb el representant, Roberto Huarcaya. Fiquen la seva cullera en aquesta sopa un grapat d'artistes i cracks de la crítica cultural, Ochy Curiel i els meus paisans Daniela Ortiz, Marco Avilés, Alfredo Villar i més".

Santa piel #2 – Un gonzo en el Museo de América de Madrid

"La nostra reportera gonzo amant del periodisme d'immersió, admiradora de les disfresses d'infiltrat de Gunter Wallrraf i de les borratxeres autoliteràries de Hunter #S. Thompsom, s'infiltra un matí a poc a poquet enmig de la col·lecció de milers d'objectes extrets dels territoris colonitzats per Espanya que jeuen exposats com a trofeus de conquesta en un museu madrileny. Aquesta sóc jo: hola, em dic Gabriela Wiener i estàs escoltant SANTA PIEL".

Santa piel #3 – Travesti, no trans

"En aquest tercer episodi: un inoblidable recital de teoria, poesia i performance d'amades travestis. De la filosofia a l'art, de la performance a la literatura, del poema a la cançó travesti i racialitzada, un passeig per les teories de Marlene Wayar, el museu de Giu Campuzano, el concert de Camila Sosa, les especulacions de Frau Diamanda, els grans temes de Susy Shock, les carícies de Lia la Novia sirena, ls negrícies de Johan Mihail i la "Violeta" d'Aurora H. Camero".

Santa piel #4 – El sentido de lo marrón

Aquest capítol no és una altra cosa que un club de lectura sonor en Santa Piel per ajuntar les lectures de companyes antirracistes al voltant del llibre El sentido de lo marrón: PERFORMANCE Y EXPERIENCIA RACIALIZADA DEL MUNDO (publicat en el seu anglès original per la Universitat de Duke al 2020). El llibre és obra de l'estudiós de la performance, el queer i teóric antirracista d'origen cubà José Esteban Muñoz, qui va viure la major part de la seva vida com a migrant als Estats Units i va ser un dels qui en els 2000 va intent́ar teoritzar sobre allò marró com a identitat política, afectiva i comunitària.

A l'últim episodi d'aquesta sèrie es creuen i es amarronen, s'estrenyen i s'embastardeixen les veus de Diego Falconí (investigador i escriptor equatorià migrant a Barcelona), Tatiana Romero (activista i escriptora mexicana migrant a Madrid), Pancho Godoy (escriptor i artista xilè, membre del col·lectiu anticolonial Ayllu, migrant a Madrid), Carolina Meloni (escriptora i filòsofa tucumana migrant a Madrid), Mafe Moscoso (escriptora i investigadora de Quito migrant a Barcelona), Rocío Quillahuaman, (il·lustradora i autora del llibre Marró),  Alejandro Mamani (advocat membre del col·lectiu Identitat Marrón d'Argentina) i Diego Engels (advocat i integrant del col·lectiu mexicà Prietologías).

Gabriela Wiener és escriptora peruana resident a Madrid. Autora de Huaco retrat, Sexografías, Nueve Lunas, entre altres llibres de narrativa i poesia. Va guanyar el premi nacional de periodisme al seu país sobre un cas de violència de gènere en el qual l'agressor era un poeta premio nacional de literatura. És autora de diverses performances i una obra de teatre escrites i protagonitzades per ella mateixa. Al costat de les seves companyes està construint el projecte de residència d'escriptura i art en comunitat Sudakasa.

Foto: © María Ródenas