Llindars, amb Oriol Rosell

Un llindar és una experiència de pas entre un espai i un altre, entre un “aquí” i un “allà”, entre aquest costat i l’altre costat. LLINDARS és una sèrie de sis podcasts escrits i produïts pel crític i divulgador cultural Oriol Rosell per Santa Mònica Ràdio, els quals despleguen un ventall de propostes per construir accessos possibles a una altra realitat. Una invitació a gaudir del vertigen davant l’abisme d’allò desconegut.

Sis episodis disponibles en línia a través de la XRCB, IVOOX i Spotify.

Llindar #1 – Futur(s): esmena a la totalitat

El desig de futur, entès com l’anhel d’un projecte de (re)organització millorada de la realitat, és fruit de la modernitat. Fonamentat en la idea del progrés infinit, d’un dirigir-se perpètuament cap a un “després d’ara i d’això”, respon a la lògica del desplaçament cronològic i lineal d’allò que ja és conegut; un moviment articulat per la velocitat i l’afany de desenvolupament de nous sistemes cosmològics. Aquests conceptes de progrés i totalitat es resisteixen, tossuts, a la possibilitat de l’atzar i l’entropia, a la no-acció de l’home. Impedeixen entreveure un altre costat. Els seus vincles teleològics amb aquest costat el fan incompatible amb un canvi profund. Si pretenem pensar en alguna cosa radicalment “altre”, tan “altre” que fins i tot escapi a la categoria humana d’“ordre”, potser el primer pas que cal donar és abandonar el futur tal com l’hem concebut fins ara i substituir el desig de futur per un desig constituït fora de la lògica de l’ara i l’això. En aquest episodi parlarem del desig posthumanista com a alternativa al desig de la modernitat.

Llindar #2 – Realitats àcides

A “Cómo cambiar tu mente”, Michael Pollan sosté que “l'estat normal de consciència sembla perfectament transparent, però en realitat no és tant una finestra cap a la realitat com el producte de la nostra imaginació, una mena d'al·lucinació controlada. Això ens porta a preguntar-nos en què es diferencia l'estat normal de consciència dels altres (en aparença menys fiables) productes de la nostra imaginació, com els somnis, les il·lusions psicòtiques o els viatges psicodèlics. De fet, tots aquests estats de consciència són imaginats, construccions mentals que ens proporcionen notícies sobre el món en diferents graus de prioritat”. Per tant, cal entendre l’experiència del somni, el deliri i la psicodèlia com centelleigs momentanis d’una llum arribada d’una altra realitat. En parlem en aquest episodi. 

Llindar #3 – Gnosi: l'avantguarda esotèrica

En la seva lectura política, l’art pot ser entès com un dispositiu diagnòstic, un reflex o un continent dels símptomes de les nostres malalties socials. Però també pot esdevenir un dispositiu gnòstic, un vehicle de revelació d’un coneixement que escapa al nostre saber, d’una essència més enllà d’aquest costat, del que entenem com a real. Si hi ha altres costats, la màgia és un canal de sin-tonització amb ells. En aquest episodi, abordarem les convergències de l’esoterisme amb les pràctiques artístiques d’avantguarda. 

Amb intervencions de Núria Martínez-Vernis, OCCVLTA i Josep Maria Fericgla.

Llindar #4 – L'art de la fuga

“L’art de la fuga” és una obra inconclusa de Johan Sebastian Bach publicada el 1751, després de la mort del compositor. La partitura va fer-se pública sense cap indicació sobre la instrumentació ni l’ordre de les catorze fugues que l’integren, la qual cosa ha donat peu a un grapat de versions diferents. En aquest episodi parlem amb l'agent dinamitzador de l'oci i la cultura underground madrilenya Miguel Agnes sobre les seves versions de la fuga, com reordenen els dispositius d’escapament momentani que proporciona la realitat institucionalitzada —la nit, les drogues, les experiències màgiques— per acostar-se a l’altre costat. 

Llindar #5 – Caos Queer

“Queer” és un concepte obert, esmunyedís, transversal i caòtic. La millor manera d'explicar-lo és a partir del que no és i, sobretot, del que no vol ser. Queer és una anticategoria, la qual rebutja les classificacions tancades i institucionalitzadores. El queer és monstruós, el caos que amenaça de desequilibrar l'ordre. No pot ser assimilat, sistematitzat ni reglat. És mutant i fluid. És rar, estrany, excèntric. És allò que es troba en perpètua transformació: cossos i sexualitats construint-se, destruint-se i reconstruint-se en un mateix subjecte. Per això hi rau una potència de superació de la realitat institucionalitzada. A “Caos Queer” parlarem amb Alvie i Marc Luguera del pòdcast "Queer Up Your Life" sobre aquesta capacitat del queer com a llindar cap a un altre costat possible.

Llindar #6 – Desinstitucionalitzar la realitat

El món, tal com l'entenem, respon a una organització institucionalitzada de la realitat, una construcció política, ètica i cultural que jerarquitza el valor de les coses, ens construeix com a subjectes i, en definitiva, delimita allò que és real i allò que no ho és. L'accés a una altra realitat podria passar, aleshores, per una desinstitucionalització de la realitat, un qüestionament i un desmantellament continuat de tot allò que donem per fet. En aquest episodi especularem sobre la posada en pràctica del que podríem anomenar "epistemologia de la negació" com a estratègia per arribar per defecte al coneixement de l'altre costat, a un xeno-coneixement.
Amb la intervenció de Miquel Missé.