Projecció de la pel·lícula Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por (2021, 135 minuts) i col·loqui amb la directora Mireia Sallarès i Miquel Bassols, psicoanalista membre de l’Escuela Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano i president de l’Association Mondiale de Psychanalyse.

A mig camí del documental experimental i la ficció especulativa, la pel·lícula narra la història del psiquiatre català Francesc Tosquelles, no pas a partir del que ha quedat documentat de les experiències en què va participar, sinó del que ens en manca. Sense separar el llavors i l’ara, els vius dels morts, ni la presa de consciència de l’inconscient, aquest film fa història en potència d’un metge que en temps crítics del segle XX polititzà la psiquiatria capgirant la nostra relació amb la bogeria i l’home normal. Història potencial de Francesc Tosquelles vol reconstruir un llegat oblidat per Catalunya i el món, obrint un espai autocrític sobre la desmemòria d’aquests passats marcats per la guerra i l’exili.

Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por és un projecte premiat ex aequo a la 7a Edició del Premi de Videocreació. Coproducció d’un projecte de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya^*, Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.

^*Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat; Centre d'Art la Panera, Lleida; M|A|C Mataró Art Contemporani; Bòlit. Centre d'Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta i Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona.

Fotograma de la pel·lícula La història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por, © Mireia Sallarès.

Direcció: Mireia Sallarès
Producció: Catalunya
Any: 2021
Versió: VC
Durada: 135’

Aquesta activitat forma part del programa de formació curatorial del Santa Mònica, (crear) Situacions: art i pensament participatius.

Participants: Mireia Sallarès i Miquel Bassol

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és artista i professora a l'ISDAT de Tolosa i viu en trànsit entre Barcelona i altres ciutats estrangeres on desenvolupa projectes que són resultat de llargues investigacions de vida sobre temes essencials com la violència, el plaer, la veritat, l'amor o el treball. El seu últim projecte, Kao malo vodena dlanu, ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i l'ACCA 2019. Las Muertes Chiquitas és el projecte amb el qual ha obtingut més reconeixement internacional. És també docent convidada de diversos màsters internacionals entre els que destaca El Máster en Prácticas Artísticas y Estudios Culturales: Cuerpo, Afectos, Territorio de la UPNA. Ha exposat els seus treballs internacionalment a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu d’Art Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organització Nelson Garrido de Caracas, al Centre Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a la Galleri Image d’Aarhus, a l’OK Centrum de Linz, i a La Capella de Barcelona, entre d’altres.

Miquel Bassols és psicoanalista membre de l’Escuela Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano i de l'École de la cause freudienne; doctorat pel Departament de Psicoanàlisi de la Universitat de París 8 i docent de la Secció Clínica de Barcelona (Institut du champ freudien). President de l’Association Mondiale de Psychanalyse des del 2014. Ha impartit cursos i conferències a diversos països d’Europa i Amèrica.
És autor de diversos llibres, d’entre els quals destaquen La psicoanàlisi explicada als mitjans de comunicació (1997), La interpretación como malentendido (2001), Finales de análisis (2007), Llull con Lacan. El amor, la palabra y la letra en la psicosis (2010), Lecturas de la página en blanco. La letra y el objeto (2011), El caballo del pensamiento (2011), Tu Yo no es tuyo. Lo real del psicoanálisis en la ciencia (2011), A psicanálise, a ciência, o real (2015). També publica textos i lectures de psicoanàlisi i literatura al Bloc Desescrits.