Diàleg a càrrec de les periodistes Laura Serra i Anna Pérez Pagès.

Es cancel·la l’obra del polèmic Jan Fabre al Teatre Lliure. Les actrius denuncien a les xarxes com els afecta a la feina el fet de ser dones. Els artistes aborden a escena qüestions com la violència de gènere. El nou director de l’Auditori es marca el repte de tenir tantes dones com homes dirigint l’orquestra… Els relleus institucionals més recents continuen esquivant la paritat de gènere però en canvi els museus, teatres i auditoris comencen a tenir en compte les dones creadores en les seves programacions. Malgrat això, les xifres globals encara són irrisòries. Es tracta només d'un canvi estètic i circumstancial o bé la paritat s'acabarà imposant a mig termini?

Amb 10 casos i noms propis concrets dibuixarem els reptes de la feminització de la cultura.

Laura Serra (Sant Hipòlit de Voltregà, 1980). Periodista especialitzada en cultura.
Ha vist néixer tres mitjans de comunicació. El 2010, el diari “Ara”, d'on és cap de Cultura pràcticament des de la seva fundació. El 2007, la revista d'oci i cultura “Time Out Barcelona”, on es va especialitzar en arts escèniques. I encara abans, com a presentadora i redactora de la televisió comarcal “El 9 TV”, on va aterrar el 2004 després de treballar a la secció de Cultura de TV3.
Col·labora habitualment amb mitjans com Catalunya Ràdio, TV3, Betevé i El 9 Nou.  

Anna Pérez Pagès Periodista especialitzada en cultura.
És llicenciada en Periodisme i Filologia i diplomada en Arts Escèniques. Actualment dirigeix i presenta el magazine cultural  diari “Àrtic” de Betevé i col·labora a “El Suplement” de Catalunya Ràdio. És CEO de la productora de continguts online Mipiatxe i ha dirigit tallers de Comunicació Cultural i Xarxes Socials a la UPF i a la Biennal de Venècia.

Imatge: Nancy Spero, Let the Priests Tremble... 1998/2008.

Dones i creativitat

L’Arts Santa Mònica organitza unes jornades la setmana del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, on professionals de diversos sectors de les arts i la creació participaran en recitals, taules rodones i diàlegs, coneixedores de la necessitat de l’art i la creativitat per sostenir la vida mateixa de les que hi som i rescatar i mantenir la memòria històrica de totes aquelles que han estat, amb la responsabilitat d’obrir via a aquelles que han d’arribar.

És molt necessari obrir aquests espais de conversa i reflexió per acollir, escoltar i intercanviar punts de vista, coneixements i vivències sobre com a les nostres societats complexes les dones exerceixen la creativitat, com la practiquen i com es veuen a elles mateixes. I en el fet de compartir aquestes experiències personals, socialitzar-les i crear-ne miralls on emmirallar-nos, finestres que ampliïn marcs conceptuals i xarxes que promoguin empoderament i seguretat.

Testimonis i reflexions de moltes creadores ens confirmen que la creació ens salva, ens fa lliures, ens exhorta a ocupar el nostre espai, a exercir el dret a dir-nos i a mostrar-nos, sense demanar perdó ni permís. Confirmant que “allò personal és polític”, perquè no es pot crear res d’autèntic si no s’arrisca, si no s’exposa una mateixa. Encara no sabem del cert si hi ha creació femenina (fotografia, cinema, pintura, dansa, performance, cançó, poesia, narrativa, crònica, assaig...) que no ho sigui.