El tema de la funció de l’art i la creativitat en les societats contemporànies, reflexió encetada pels propis creadors però també per aquelles institucions que tenen la cultura com eix vertebrador i raó de ser, ha sigut i és un motiu de debat permanent.

El deure d’impulsar projectes que pretenguin tenir un impacte social rellevant per part de les institucions culturals ha de pasar per les aportacions d’artistes, dissenyadors i altres creadors, a través dels quals aquestes iniciatives poden trobar les seves comunitats, teixint complicitats i fent polítiques transformadores des de la cooperació. Qui millor que ells per posar a l’abast de tothom el complex procès d’aprenentatge creatiu per observar i entendre el món en el que ens ha tocat viure i per fer-nos conjugar qüestions artístiques, polítiques, socials, ètiques, emocionals... En definitiva, un compromís individual que desemboca en un benefici col·lectiu, per tal de Do it toghether/Fem-ho junts.

Per aquest motiu, per fer-ho junts, cal que en aquests tipus de projectes hi participin un nombre important de col·laboradors provinents de camps diferents, de disciplines diferents, d’espais socio-culturals diversos i que el treball en xarxa sigui una de les fites importants a perseguir.

Però hi ha un altre component determinant i que justifica en bona part la raó de ser d’aquests projectes, impulsats des de les institucions culturals, i és el de la recerca, caminar per camins no convencionals, apostar per la innovació i acceptar el fracàs com a mètode de coneixement. Com deia Samuel Beckett a Rumbo a peor, “Probar. Fracasar. Da igual. Prueba otra vez. Fracasa otra vez. Fracasa mejor”. I amb aquesta filosofia de prova-error el procès de treball, un temps expandit, un temps de compartir entre tots els implicats, d’experimentar, d’avançar amb cautela, és molt important i allà on posen més èmfasi aquests dos projectes.

Finalment, ambdós projectes pretenen fomentar diferents espais potencials des d’on posicionar-se i des d’on re-definir-nos, i aquest és un dels seus principis bàsics, actuar des de l’activisme cultural.

Dos projectes, duts a terme per l’artista Julia Montilla i el dissenyador Curro Claret miraran de reflectir molts d’aquests conceptes, idees i incerteses al llarg del 2016.

Glòria Picazo

Comissària dels projectes

 

CURRO CLARET

No tan(ts) porcs... Cria porcina a Osona; noves mirades i noves maneres.

El breu títol, una mica punyent, directe, visceral, "en calent". El subtítol, més seré, més reflexiu, més calmat, més polític, més optimista i propositiu.

El títol no amaga una certa crítica cap a una manera actual de fer, conflictiva, perillosa, amb greus conseqüències ambientals i socials... i que per 2 lletres més (si portés una ts; no tants porcs - "no tantos cerdos") remetria directament al principal punt del problema segons el Grup de Defensa del Ter. Tal com està escrit, però, remet més a una actitud i a una manera de fer: els "porcs" (les persones responsables) que no fan les coses com les haurien de fer. En qualsevol cas, em sembla molt important que aquesta lectura no sigui tan clara ni més explícita i que aquesta ambigüitat pugui donar peu a d’altres moltes lectures a mida que el projecte avanci i que es vagi afirmant amb més contundència.

Institucions i organismes consultats: Universitat de Vic, Centre Beta-UVic, Escola d’Art i Disseny Superior de Vic i Grup de Defensa del Ter.

Calendari: Setembre-Novembre 2016

 

Presentació del projecte a l'Escola d'Art i Disseny de Vic, 3 de juny de 2016:

 
De dreta a esquerra: Eudald Rifà, Miquel Martínez, Glòria Picazo i Curro Claret.

 

 

Primeres sessions de treball de Curro Claret amb els participants del projecte a l'Escola d'Art i Disseny de Vic.

 

Alguns comentaris sobre l’estat del projecte a mig procés

Davant d’un tema que ja intuíem complex, complicat i difícil d’abastar, ens va semblar especialment pertinent abans que res parlar amb gent que des de diferents posicions estigués involucrada en la qüestió dels purins. Així ens hem anat trobant amb gent del periodisme, la política, la enginyeria, treballadors amb diferents graus de responsabilitat en grans i petits grups de producció, emprenedors del sector, especialistes en inseminació, sociòlegs, activistes, ambientòlegs, estudiants de doctorat, etc. Perfils diversos que ens han transmès experiències i perspectives molt contrastades.

La premissa inicial era la de generar “alguna cosa” que dins de les nostres possibilitats (el grup està format per estudiants d’art i disseny) pogués ajudar en la discussió pública del tema. El punt on ens portaria això era premeditadament incert. A l’hora d’explicar el que estàvem fent no podíem ser gaire concrets i notàvem com a algunes persones els hi sobtava una mica que aquesta “indefinició” fos també una part important del procés.

Poc a poc hem anat decidint que pel be del projecte és preferible evitar qualsevol tipus de posicionament per part nostre. És natural (diria que desitjable) que cada participant del grup tingui i vagi desenvolupant una opinió pròpia sobre el tema, però ens va semblar important allunyar els nostres punts de vista concrets del projecte. Que la proposta en si fugís de qualsevol mirada més o menys concreta i dirigida, i per descomptat de qualsevol tipus de judici i de categorització entre bons i dolents. I és que precisament la intenció del projecte no és manifestar “un cert punt de vista”, si no donar estímuls i eines per ajudar a altres persones a generar una manera diferent de mirar i parlar sobre el tema.

En alguns moments ens hem vist emportats per un cert dramatisme i decaïment davant la contundència de certa informació. En d’altres, en canvi, ens hem vist molt esperançats per un escenari pròxim amb possibilitats de posar en marxa iniciatives i “solucions” existents concretes. Al final tenint en compte, però, que no és tractarà tant de com ho veiem “nosaltres” sinó “els altres”, aquells a qui es dirigeix el projecte.

Per tant, ens sembla oportú considerar que allò que fem ha de funcionar com un agitador, ha de bellugar les persones per que qüestionin i repensin les seves idees. I això d’una manera atraient i amena, fugint de la fàcil crispació i controvèrsia amb que sovint es cau. Alguna cosa atractiva, que generi curiositat i en la que vingui de gust participar.

Per tal de definir i recollir aquestes intencions hem generat un breu brief amb els punts més prioritaris que creiem ha de perseguir el projecte.

Brífing

- Que permeti “redescobrir” l’estat de la qüestió sobre el tema dels porcs a Osona.
- Que aporti “alguna cosa” perquè la gent vegi el tema d’una altre manera i es replantegi coses.
- Alguna cosa que generi/qüestioni la situació.
- Que generi discussió i controvèrsia.
- Que posi a la gent en situació d’una certa incertesa, una mica com de “no saber que dir”.
- Que faci implicar a tothom de manera que ningú pugui sentir que el tema no l’afecte.
- Que no jutgi, acusi o dramatitzi. Que no es posicioni. Que no generi bàndols (els bons i els dolents).
- Que escolti i estigui obert a tots els implicats. Que reculli les impressions i raons de totes les posicions, sense discriminar ningú.
- Adreçat a totes les persones (de qualsevol edat, cultura, situació econòmica,...)
- Especialment a joves (?) o que estimuli relació, diàleg i interacció entre diferents generacions, cultures, estatus,...
- Que pugui generar una dinàmica amena, estimulant, sense caure fàcilment en la ràbia, frustració o tensió. Que pugui donar peu a la gent a actuar, que l’animi a fer “alguna cosa”, un pas més.
- Que consideri fins i tot “l’humor” (exemple Porc Ventura).
- Que permeti a cada estudiant del grup, tenir espai (veu) i sentir-se còmode participant, entenen que és un únic projecte (Do it Together).
- Que parteixi del material generat pels estudiants.
- Que es pugui realitzar en les condicions òptimes segons el temps i recursos disponibles.
- Que abans de la presentació a l’Arts Santa Mònica (19 de gener) s’hagi “testat” amb algun grup de persones. I que el 19 de gener de 2017 es pugui presentar i comentar aquest test.
- Que no s’entengui necessàriament (popularment) com una “artistada” (en el sentit que pugui condicionar excessivament la seva autoria i lectura).
- Que pugui tenir una difusió senzilla i directa; que s’entengui “molt fàcil”.
- Que pugui  ser “noticiable”.

Proposta

La proposta en concret consisteix en dissenyar un joc de taula que permeti a un grup de persones (els jugadors) a través del joc, conversar i discutir sobre aquesta qüestió.

Curro Claret
Novembre 2016 

 

 

 

 

  
Procès de recerca i debat sobre els futus jocs de taula a dissenyar.

 

JULIA MONTILLA

L'activitat està destinada a pacients dels serveis sanitaris de salut mental dels Centres Assistencials Emili Roca i López, al municipi de Santa Coloma de Gramanet. Concretament, a aquells que estan a les unitats de Rehabilitació Psicosocial del centre sanitari.

El projecte consistirà en la creació d'una comparsa autònoma de capgrossos per intervenir en les festes de la població. Mitjançant aquesta iniciativa es pretén reactivar i posar en valor la vessant creativa i social d'aquelles persones que encarnen la irracionalitat, la discapacitat i la improductivitat, potenciant la contribució en espais socials on es desdibuixen les diferències entre malaltia i salut. Paral·lelament es crearà una entitat que s'integrarà al Centre de Tradicions Populars Catalanes Joan Peiró (seu de geganters, draconaires i castellers de la ciutat), amb l'objectiu d'estimular la participació d'un col·lectiu invisibilitzat i estigmatitzat en el desenvolupament d'esdeveniments que generen veïnatge i ciutadania activa.

La proposta està vinculada amb les accions de caire lúdic i comunitari, i pretén aprofundir en les habilitats relacionades amb la creació de xarxa social, autoorganització col·lectiva i oci no consumista. Així com encoratjar el coneixement de l'entorn pròxim i desenvolupar la creativitat en un marc de caire veïnal que permeti la millora de l'autoestima.

Institucions i Organismes consultats: Centre Assistencial Emili Roca i López, Escola Massana, Biblioteca del Fondo.

Calendari: Abril-Desembre 2016

Julia Montilla

 

PRIMERA FASE:

Procès de conformació del grup i concreció de l'imaginari dels capgrossos

Desprès de tres presentacions del projecte a l'àmbit socio-sanitari (amb famílies i membres de les associacions ActivaMent i Ammamesc, i pacients del SRC Martí Julià i la Residència Núria), destinades a difondre la proposta i conformar el grup de participants, s'inicien les sessions a la Biblioteca de Fondo de Santa Coloma de Gramenet.

Al llarg dels mesos d'abril, maig i juny ens vam reunir setmanalment per conèixer les entitats i col·lectius de la ciutat, i aprofundir en la història recent del municipi amb l'objetiu de crear unes figuracions que fossin representatives del territori.

Anna Asensi, membre de la Colla de Gegants de Santa Coloma, ens va explicar que els capgrossos són els ambaixadors de les poblacions i que a l'imaginari de la colla no hi cap d'ells que representi a una dona. Posteriorment, vam contactar amb el Juanjo Gallardo, del grup de estudis José Berruezo, per saber més sobre la història del Municipi. El Juanjo ens informà sobre l'Asociación de Mujeres de Singuerlín, que van aconseguir que es creés un mercat públic; les mobilitzacions a l'any 1971 per demanar un ambulatori; la lluita per aconseguir que Can Zam sigui un parc públic, que ja dura quaranta anys; o les actuals mobilitzacions per exigir una residència per a gent gran, entre altres aspectes de la història recent.

Creuant aquestes dades van decidir fer un parell de figures femenines al voltant de necessitats vives: la lluita pel parc públic de Can Zam i l'exigència d'una residència per a gent gran.

Entitats, col·lectius i persones amb els que ens hem vinculat a aquesta segona fase del projecte: Ateneu Julia Romera, Plataforma Serra Marina Can Zam i Juanjo Gallardo.

Experimentant amb els capgrossos de la colla de gegants de Santa Coloma de Gramanet.

Preparant coques de Sant Joan a la Biblioteca del Fondo, Santa Coloma de Gramanet.

 

 

Visita a la botiga El Ingenio i l'exposició Imatgeria festiva barcelonina: gegants, nans, capgrossos, bestiari i titelles, a la Casa del Entremesos.

Les imatges han estat preses pel col·lectiu de persones que desenvolupen la comparsa de capgrossos.

 

SEGONA FASE:

Creació de les capgrosses

Les propostes de capgrosses passen per la Comissió d'ajut a la gent gran de Santa Coloma de Gramenet i la Plataforma Serra Marina Can Zam, i encetem la producció. A continuació s'expliquen les històries que representen

Entitats, col·lectius i persones amb els que hem vinculat a aquesta segona fase del projecte: Ateneu Julia Romera, Plataforma Serra Marina Can Zam, Comissió d'ajut a la gent gran de Santa Coloma de Gramenet (integrada per col·lectius i entitats com ara Ateneu Popular Julia Romera, Santa Coloma amb el Sàhara, Associacions de veïns del Riu Nord i de Serra de Marina i diferents partits polítics) i Edith Lasierra.

 

Can Zam pel poble!

La Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, recordava fa poc els quaranta anys de lluita pel parc metropolità de Can Zam. L'any 1976, a penes dos mesos després de la mort del dictador, va tenir lloc un manifestació que portà als veïns i veïnes a les terres properes al riu Besòs; unes terres fèrtils, on tradicionalment es situaven els cultius de les hortes de les masies veïnes.

Per a l'ocasió, van organitzar una cavalcada de Reis i van convertir en carta a Ses Majestats totes les reivindicacions, que van prendre forma de pancarta. En una ciutat que havia crescut sense cap mena de previsió, els colomencs i les colomenques reclamaven el que necessitàvem per a millorar les seves condicions de vida. Les peticions urbanístiques compartien espai amb les exigències polítiques de més llibertat i democràcia.

La cavalcada va sortir el matí del 6 de gener des de quatre punts diferents de la ciutat i va convergir als terrenys de Can Zam, que es reivindicaven com a espai verd. La comitiva que sortí del barri de Fondo anava encapçalada pel carro i el cavall del ferroveller del barri, un gitano a qui el rector de la parròquia, Jaume Sayrach, havia ajudat a comprar l'animal per guanyar-se la vida.

El número de gent congregat va anar creixent al llarg del matí. La policia va carregar, finalment, quan els i les manifestants marxaven ja cap al centre de la ciutat. La cavalcada va ser la primera d'un seguit de mobilitzacions per a aconseguir un parc. En els darrers temps, les entitats de La Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam mantenen viva la flama de la reivindicació encetada a les acaballes del franquisme. La darrera acció ha estat l'organització d'una comparsa disfressada de parc urbà al carnestoltes, amb un gran èxit de participació.

Al manifest que subscriuen més de 30 entitats i partits polítics de l'oposició reça “40 anys són molts anys i ja és hora que el parc metropolità de Can Zam s'acabi d'una vegada”. En aquestes quatre dècades s'han culminat els processos expropiatoris però no s'ha definit la forma del parc. El usos de l'espai estan a uns terrenys que abans acollien la Feria de Abril i ara grans esdeveniments com el Rock Fest Barcelona.

 

Sortida del barri del Fondo de la històrica manifestació del 6 de gener de 1976.

 

Pancarta de l'acte de reivindicació del Parc de Can Zam.

 

Comparsa de la Plataforma en defensa de la Serra de Marina i Can Zam, Carnestoltes, 2016.

Cavall a la pel·lícula Le Testament d'Orphée (1959), un dels referents que es van valorar.

Esboç del capgros del cavall.

Cronograma de les diferents fases de treball per a elaborar el capgros.

Primeres sessions al taller, construint l'estructura del cap.

 

Residència per a gent gran Miguel Hernández

L’Ateneu Julia Romera va iniciar al mes de maig una campanya de recollida de documentació, i posteriorment de signatures, per veure el grau d’acceptació que hi havia a Santa Coloma pel que fa demanda de residències, centres de dia o pisos tutelats per a la gent gran. Per les entrevistes realitzades, les converses amb els veïns i les veïnes i pel nombre de firmes recollides (2.800 en poc temps), van poder comprovar la gran sensibilitat que hi ha sobre aquest tema.

A la població hi ha 22.733 persones de més de 65 anys i, en canvi, només es disposa d’una residència pública de 165 places, amb una llista d’espera que supera els tres anys (amb l'agreujant que tampoc hi ha cap centre de dia públic). La gran majoria de places existents a Santa Coloma de Gramenet són privades i l’Ajuntament fa molts anys que es va comprometre a ajudar a resoldre-ho. Així, l’any 2007 va assenyalar que l’antic col·legi Miguel Hernández es convertiria en una residència assistida per a gent gran; però mai no ho ha tirat endavant. I l’any 2012 va tancar l’únic centre de dia públic que hi havia a la ciutat, el Centre de Dia Puig Castellar.

Al mes de setembre es van encetar accions per exigir la residència per a la gent gran: concentració davant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per demanar la cessió a la Generalitat per part de l'Ajuntament d'un solar amb aquesta finalitat; concentració devant el Parlament de Catalunya el dia de l'aprovació dels pressupostos del 2007, etc.

Entitats, col·lectius i persones amb els que hem vinculat a aquesta segona fase del projecte: Ateneu Julia Romera, Plataforma Serra Marina Can Zam, Comissió d'ajut a la gent gran de Santa Coloma de Gramenet (integrada per col·lectius i entitats com ara Ateneu Popular Julia Romera, Santa Coloma amb el Sàhara, Associacions de veïns del Riu Nord i de Serra de Marina i diferents partits polítics) i Edith Lasierra.

 

  

  
Procès de construcció dels capgrossos, octubre 2016.

  

 

 

 

 

 

El diumenge dia 27 van fer la primera prova de portabilitat de les capgrosses encapcelant la manifestació dels veïns i les veïnes de Santa Coloma per reivindicar els pisos tutelats, el centre de dia i la residencia de gent gran que la ciutat necessita.

 

 

Pintura de capgrossos per a la preparació de la participació a futures sortides a la comunitat.