Myriam Moscona presentada por Rodolfo Häsler

La paraula és capaç de deixar petja, és la capacitat mateixa de creació; llegir i donar nom, crear, és si fa no fa el mateix, i tot és motiu de celebració a Vísperas. La poeta és un ésser desvalgut que arriba a perdre-ho tot; llum tallada en una finestra de vidre esmerilat, os raspat, és la seva poesia: «Antes de ser nombrados, / antes aún que el animal / perdiera su extensión sobre nosotros, / caías sobre mí». I cada llibre no és més que una emanació del gran llibre, on batega la creació, i Vísperas enalteix la capacitat de diluir-se en el que ja s’ha dit anteriorment, però alhora és el salt de la llum, i la recuperació, i el fet de ser una part de quelcom molt més gran que amb prou feines intuïm, que ens deixa veure per l’escletxa que obrim, pura tossuderia. La poesia respira en aquests versos amb la força de l’alè primer, juga amb el significat múltiple de la paraula, l’esprem fins a deixar-lo en la mínima expressió, alliberant-se, purificant-se fins a recuperar el seu significat original. I veiem que «un árbol subterráneo nos sostiene, / el árbol de los nombres», i cobra sentit la idea de la poesia com a esquelet del llenguat ge, cor, corazón, herz, coeur, cuore, heart, lev en hebreu, batec del lenguatge.


Rodolfo Häsler
Poeta i traductor

Llibret de mà

• OrganitzaArts Santa Mònica, la Institució de les Lletres Catalanes i Cafè Central
• Col·laboraNúvol, Diari ARA, PEN Català, Assossiació d'Escriptors en Llengua Catalana