Brane Mozetic presentado por Simona Skrabec

En la literatura eslovena la tradició d’escriure des dels marges és, de fet, potser la característica més pronunciada. I per això mai sabem què fer-ne dels nostres poetes, tan desencantats sempre, difícils d’utilitzar en les classes de patriotisme. No és fàcil —i la sorpresa en descobrir- ho no és poca— trobar en la literatura catalana un poeta tan cruelment insubmís amb la seva pàtria com el que sentirem llegir avui.

Per comprendre per què aquesta nuesa de les relacions humanes que Mozetič s’esforça a aconseguir té un potencial de revolta increïble podem començar amb aquell nadó que «riu bàrbarament» després d’haver-se atipat de llet, indiferent a tots els esdeveniments que l’envolten. Brane Mozetič ens diu una i altra vegada que allò que passa «en els cellers més amagats de l’edifici» —aquesta és una citació de Franz Kafka— és cosa de tothom.
Fins que no aprenem a veure la passió en tots els seus matisos, no podrem construir cap societat que realment funcioni.


Simona Škrabec
Traductora


Llibret de mà

• OrganitzaArts Santa Mònica, la Institució de les Lletres Catalanes i Cafè Central
• CollaboraNúvol, Diari ARA, PEN Català, Assossiació d'Escriptors en Llengua Catalana