¿Qué estás buscando?
Quizás buscas…
Dilluns de poesia
Entrada libre / aforo limitado
No va néixer a León, però és León l’escenografia en la qual es genera i es dóna la seva poesia. Una escenografia que amb prou feines ens permet reconèixer les seves referències habituals, ja que és una escenografia real interioritzada, intensificada, essencialitzada i, naturalment abstracta; on cada lector pot reconstruir l’escena segons l’efecte que el poema ha exercit sobre la seva imaginació i la seva intel·ligència poètiques.
La realitat de l’existència, en el poema, la realitat de les coses físiques que s’esdevenen al seu voltant, així com els paisatges urbans i la presència de la naturalesa, s’han reduït a la seva essència moral, al perfil que la consciència, atenta a qualsevol canvi i a la permanència, ha construït de la realitat. Res aquí no és identificable, i en canvi tot és real, objectiu i gairebé immediat. Com la memòria, el buit, la solitud, el fred, la mort o l’absència. No és la seva existència –la del poeta– el que s’esdevé en el poema, encara que tota escriptura sigui autobiogràfica. No és l’assumpció del moment privilegiat, ni la presència fugitiva enredada entre els plecs de la memòria, ni la del temps succeït. És la vida.
Antoni Marí
Doctor en Filosofia i Catedràtic d’Es tètica i Teoria de l’art de la Facultat d’Humanitats de la Uni versitat Pompeu Fabra de Barcelona.
__
El cicle "Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l’any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona.