Gremi de Comunicació

Córrer x córrer

Suar, mirar a la gent, mirar la pantalla, seguir el ritme, anar a la dutxa, encendre la màquina, mirar-se en el mirall, superar-se, escoltar la playlist, obrir la taquilla, recorda el teu objectiu, córrer. 

Els desitjos que motiven la nostra recerca en mediació són treballar en relació amb l’exposició CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM del Santa Mònica, i al barri del Raval, on ens ubiquem com a part del centre d’art.  

Qüestionar la parametrització, la competitivitat i l’autoexigència inherent a l’esport d’elit, en bona part de la pràctica artística i en altres àmbits de la vida contemporània, és part del debat obert que proposa l’exposició Citissium, Altissimum, Fortissimum. En relació amb el Raval, ens interessa explorar altres formes de practicar esport i l’activitat física, els espais relacionals que es donen en els gimnasos, la maquinària d’entrenament i la difusió de missatges de superació.

Iniciem la recerca apropant-nos als gimnasos del barri. Al cap i a la fi, des de l’espai de Mòniques veiem un gimnàs. I mentre el visitem per primer cop, pensem que nosaltres ens sentim tan estranyes en un gimnàs com altres persones es poden sentir al centre d’art. Amb aquesta sensació d'estranyesa i curiositat iniciem una col·laboració amb gimnasos del Raval. 

Durant aquest procés vam recollir una idea que ja plantejaven el Gimnàs de Sant Pau i els CEMs Can Ricart i Colom: fer una cursa al Raval durant la festa major del barri. Des d’aquest desig compartit comencem un procés d’investigació al voltant de la cursa popular i l’imaginari de córrer a l’espai públic. Pot una cursa popular funcionar com a espai de relació entre el centre d’art, els gimnasos i les veïnes del barri? I problematitzar què és córrer al Raval i perquè es corre al Raval? Es corre per salut? Per fugir? Per enviar un missatge com es feia antigament? Per ocupar l’espai públic? Per travessar llocs i arquitectures? Per evitar obstacles del disseny urbanístic en continu “en obres”? Per obrir nous recorreguts al barri? Són només lxs ex-pats que corren? És per manifestar? És per celebrar? Es pot fer una cursa sense córrer? Sense que ningú guanyi ni perdi?