Un llibre d’artista expandit i penjat al sostre. Una compilació de fets i refets, d’amors i desamors del passat i del futur, d’empremtes del cos teu i meu, de goigs i afliccions. Cada pàgina, cada càpsula, cada record, una invitació a transformar-nos cap als marges. Plantes, asteroides, insektes i altres andròmines del cosmos que venen de lluny i de prop i construeixen un retaule vital travessat per històries, vivències i amistats. Al centre, la llum com un cos que no té matèria, sense consciència de permanència, amb la convicció de ser cosa imminent.

A l’altre costat, la memòria.

Francesca Llopis

“Vaig néixer a meitat del segle XX i moriré a meitat del segle XXI, a cavall dels dos segles, i em pregunto, com és que no ens hem alliberat del patriarcat, que encara genera tota aquesta brutícia i violència que sembla no tenir fi?

Soc una ciutadana de Barcelona, d’una ciutat que adoro i que odio. També he viscut en altres llocs per realitzar diferents projectes artística com Nova York, Londres, Kyoto o Hamburg, fugint i sempre tornant al meu port.

Vaig estudiar art i disseny a l’Escola Eina i va ser un impacte tant per la manera de veure l’entorn com en la descoberta de l’art contemporani. El meu projecte artístic es va vincular amb l’experiència de la pintura  i la seva poètica.

He obtingut  diverses beques per residències artístiques com al Teater Studio de Varsòvia, la Acadèmia Española de Roma, a l’Eccole de Beaux Arts de Nimes, Universitat a Osaka, a Busan (Corea) i recentment a Fresh Winds a Islàndia.

He fet projectes i instal·lacions a museus com el MNAC, Museu Picasso, CCCB, la Fundació Miró a Barcelona i centres d’art com a Lübeck, Nimes, Sakai, etc.

He exposat a galeries de Kyoto, New York, Madrid, Paris, Montpeller, Osaka, Barcelona.

Tinc un especial interès en fabricar llibres d’artista i llibretes.

Des del 1998 he realitzant diversos films i vídeo instal·lacions, aquest llenguatge em permet endinsar-me en un mon oníric; amb la pintura estic més lligada al concepte i al paisatge interior.

La meva filla Djuna m’acompanya des de la distància en els meus projectes com jo en els seus, i desitjo que aquests es facin públics, ja que generen reflexió i també astorament, que és el que ens agrada.”