La cultura no es una autopista, los museos podrían ser jardines

Presentació del llibre amb la participació de Lucía Egaña Rojas i Giuliana Racco

 

Activitat
Després del vendaval - Presentació | 30.10.2024 / 18'30h - 20h | Sala d'actes

Activitat oberta a tothom i gratuïta amb aforament limitat.

Activitat amb subtitulació en directe i traducció simultània amb llengua de signes castellana. Més informació sobre accessibilitat al final de la pàgina.

Idioma: castellà

Després del vendaval

LA CULTURA NO ES UNA AUTOPISTA, LOS MUSEOS PODRÍAN SER JARDINES.

Toma de decisiones y distribución de recursos en el ámbito de la producción artística y cultural

Aquest llibre explora estructures institucionals, especialment relacionades amb la presa de decisions en l’àmbit de la producció cultural i artística i la distribució de recursos. Examinem els diferents eixos de discriminació basats en l’origen, la raça, el gènere, l’orientació sexual i la discapacitat, i busquem crear eines i suggeriments per a contribuir a un accés equitatiu als recursos per a la producció cultural y artística, així com diversificar els programes culturals creats. Al mateix temps, hem buscat mecanismes per garantir la inclusió d’artistes i treballadors culturals que “representin la diversitat” no només cap enfora, sinó també en les estructures internes en els llocs de màxim poder i de presa de decisions del sector cultural.

A la presentació estaran  presents les editores del llibre en conversa amb el director del Santa mònica, Enric Puig Punyet.

Accessibilitat de l’espai:  
El centre disposa de rampa i ascensor per entrar i accedir als diferents nivells. 
La Sala d’actes es troba al nivell 2. La sala és espaiosa, amb llum natural i llum artificial generada a partir de LED zenital de color neutre-càlid, i està amplificada i sonoritzada amb connexió directa de micròfons i altaveus.  
Els lavabos es troben al nivell 1 i estan adaptats per a totes les mobilitats. 
 
Accessibilitat de l’activitat: 
Activitat amb subtitulació en directe i traducció simultània amb llenguatge de signes en castellà. 
Els textos que es llegiran durant l’acte estaran impresos per a la seva lectura individual.  
A l’inici de l’activitat es farà una descripció visual de l’espai, de la seva configuració i el seu ús, i es convidarà a cada persona que intervingui a descriure’s abans de parlar. 

Lucía Egaña Rojas: es dedica a l’art, l’escriptura, la investigació, la pedagogia i les pràctiques autoinstituyents entre el regne d’Espanya i Llatioamèrica Abya/Yala. Els eu treball individual i col·lectiu es pot consultar a http://luciaegana.net

Giuliana Racco: a través del treball de camp, la investigació d’arxius, la producció material i l’experimentació, Giuliana Racco (co)genera art que qüestiona els límits, la identitat, la in/exclusió i el desig, i com aquests es defineixen culturalment. Les seves obres adopten la forma de projectes participatius, vídeos publicacions, dibuixos i textos.

 

La cultura no es una autopista, los museos podrían ser jardines. Toma de decisiones y distribución de recursos en el ámbito de la producción artística y cultural  

Editat per Lucía Egaña Rojas i Giuliana Racco. 
Amb contribucions de Silvia Albert Sopale, Paula Bruna, Natalia Carminati, Lucía Egaña Rojas, Sally Fenaux Barleycorn, Francisco Godoy Vega, Tjasa Kancler, Elektra KB, Rosa Lendínez, Tau Luna Acosta, Rafaela Pimentel, iki yos piña narváez funes, Giuliana Racco, Helena Vinent i persones que van decidir romandre a l’anonimat.  
Imatge de portada: La conferencia de los pájaros, Persia, siglo I. 
Correcció i edició: Eduardo Carrera.
Disseny portada i interior: Camila González S. - ilacami.  
ISBN 978-84-128020-2-3. Barcelona, gener 2024. CC BY-NC-SA 4.0.    

Aquest projecte ha comptat amb el suport del Santa Mònica i de la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC). 

PHOTO-2024-01-08-09-26-54-reduit

Després del vendaval

Després del vendaval reuneix set col·lectivis que travessen, amb les seves pràctiques polítiques i poètiques, zones invisibilitzades on s’exerceixen violències sistèmiques i es menyspreen drets. És des d’aquesta invisibilitat des d’on les veus de lis col·lectivis troben la manera de subvertir els límits de la norma, ocupar els espais liminars i ampliar les esquerdes institucionals.

Cartell Després del Vendaval

També et pot interessar...