Com ens hem de manegar amb les inèrcies heretades que ens aboquen a sotmetre persones, animals i paisatges? Podem fer res davant dels desastres naturals? Hi ha manera de desfer les injustícies? Quantes imposicions violentes vivim cada dia? Som víctimes i botxins, tot alhora. 

Tenim por que tot peti, ens espanta el panorama que ens han deixat els que venien davant nostre i el que deixem als que vindran darrere nostre, i ens horroritzem quan descobrim el patiment que infligim als que tenim a la vora.  

Esperem respostes miraculoses que solucionin els mals del món i que s’imposin sobre la nostra estultícia col·lectiva: ens penedim i lamentem els errors, invoquem la fortuna, fem promeses..., però el canvi no arriba i ja tenim pressa per viure tranquils. Esperem miracles que no vindran. 

Rosó Cusó / Miracles que no vindran 

Col·laboració: Tomàs Codina, Apart Edicions, Lisa Pram, Meritxell Cucurella-Jorba 

Agraïments: Anna Farré, Meritxell Cucurella-Jorba, Tomàs Codina Cusó, Lisa Pram, Apart Edicions i Maria Ripoll 

Rosó Cusó (Barcelona, 1965) 

Soc filòloga i escultora de formació, però d'un temps ençà només tinc ganes de treballar sobre la idea de com ens relacionem amb la natura i com ens sentim davant les transformacions que hem generat al món. 

Sobre aquesta idea he fet diverses exposicions, accions performàtiques i vídeos: De misteris i de Llums, Jardins de Llum, festival Llum de Manresa (2016); L´esbarzer que persevera al Cacis, Forn de la calç (2016);  Rosassa, Festival Delicadeses, Art al Tros, Les Borges Blanques (2019); exposició Gènere i territori al Casino de Maresa (2019); Instal·lació Locus Amoenus, Galleria Comunale d’Arte Ex Pescheria de Cesena, Emilia-Romagna (Itàlia) (2018); La tierra diezmada, Biblioteca Arús de Barcelona  (2019) i, durant la pandèmia, l'exposició virtual Inner Side Residence Web (2020) (aquestes tres darreres exposicions, amb  el col·lectiu Rates de Biblioteca); vídeo ReNaturalitzar-se/DesNaturalitzar-se, festival Flux al Santa Mònica de Barcelona (2020); Estampetes tranquilitzadores de Consciència (2019) i Nou pregaries per a un món nou (2021) a la galeria Esther Monturiol; Via Crucis festival NYS, Art als Polígons de Castellbisbal (2021); espai Aldtu de Reus (2022) amb el col·lectiu Rates; I si tornem a començar? Festival Errant, El Cogul (2023), 3433cartell per a l’Escola d’Art i cultura de Tortosa (2023).  

Visc i treballo a Barcelona i cuido un tros d’oliveres a les Terres de l'Ebre (i ell em cuida a mi).