Activitats inaugurals exposició Anti-Futurisme Cimarrón

Activitats inaugurals: 11.10.23

18h-20h (sala d'actes del Santa Mònica):
Taula inaugural: Anti-Futurismo Cimarrón. Celebrar la re-existencia. Amb les curanderes i artistes. 
Taula de diàleg on els artistes i curanderesparlen sobre la mostra: conceptualització general i per peces individuals, work in progress, aprenentatges del projecte. Després hi haurà un espai de conversa oberta amb el públic.

20h-20'15h (espais expositius, Santa Mònica):
Performance / ritual Vévé.
Idea original: Johanné Gómez Terrero.
Performer: Maldita Vaina.
Dibuix amb sucre sobre el terra.
Performance que forma part de la vídeo-instal·lació de l'artista Johanné Gomez Terrero. L'acció és executada per la Dj Maldita Vaina, qui col·labora amb la peça de l'artista per traçar amb les seves mans un cosmograma propi de la simbologia espiritual del vudú d'origen haitià-dominicà usant el sucre com a mèdium: "El sucre és el substrat de la identitat del Carib. Ritualitzem / ballem per exorcitzar".

20'15h-20'30h (espais expositius, Santa Mònica):
Performance Reivindicación, Yoel Díaz Vasquez.
Acció sobre llenç pintat d'acrílic negre i blanc.
Distribució d'exemplars de Previsió, periòdic de 20 pàgines en blanc i negre imprès en impremta 24x33cm (500 exemplars).
Performance que forma part de la vídeo-instal·lació Previsió: Fabulacions per a una sanació decolonial. Amb l'acció es busca desvelar la participació del poble afrocubà en els processos de descolonització de l'illa, contribuint a restaurar els silencis de la memòria oficial. En aquest cas, l'artista usa com a recurs el periòdic Previsió que fou fundat per Evaristo Estenoz, un dels líders del Partit dels Independents de Color, PIC, qui al costat d'uns altres dels seus integrants, van ser massacrats en 1912 per ordres del segon president de la República de Cuba José Miguel Gómez. En la performance es gestualitza a través del raspat un revelat d'allò que s'ha buscat ocultar.

20'30h-21'30h (exterior del Santa Mònica i monument a Colom):
Intervenció en l'espai públic: Difusió, ritual i enganxada de stickers.
A càrrec de: Colectivo Ayllu i curanderes, juntament amb els artistes assistents a la inauguració.
Les curanderes de la mostra convoquen al públic interessat a acompanyar-los en aquesta jornada d'incidència en l'espai públic on acompanyarem al Colectivo Ayllu en la distribució i enganxat de stickers a la via pública com a part de la seva peça Existió un tiempo antes de que tuviéramos cuerpo. El recorregut part des de la Rambla a alçada del Santa Mónica, fa una parada als voltants del monument a Colom i segueix el trajecte cap a la mar, on culmina amb el Ritual de sanación para librarnos del mal que nos acecha, co-organitzat pels artistes assistents a la inauguració. Es convidarà al públic migrant assistent a involucrar-se en l'activitat.

Inauguració - La cura: 12.10.23

19h: Brindis d'inauguració al Santa Mònica i a La Virreina.
21h: Concert del Grupo Katanga (Caribe colombiano) + Dj Maldita Vaina (República Dominicana) (Centro cultural L’Occulta).

Verena Melgarejo (Bolívia / Alemanya)  és una artista, comissària, educadora i investigadora que va estudiar en l'Acadèmia de Belles arts de Viena i en la Universitat Nacional de Belles Arts de Buenos Aires. Treballa amb vídeo i foto-performance i instal·lacions, utilitzant el tèxtil com a instrument per a incorporar el coneixement manual en el procés artístic. En formats sovint rituals, utilitza el seu cos i la seva història (ancestral) com a eines per a abordar les estructures colonials i patriarcals i buscar formes de sanació individual i col·lectiva per al que ella diu "arte-sana". Les seves obres han estat exposades al Museu d'Art Contemporani de Salta (l'Argentina), el nGbk de Berlín, (Alemanya), el Festival d'Art Wiener Festwochen (Àustria) i el BIENALSUR de Cúcuta (Colòmbia).

Yelaine Rodríguez (República Dominicana / Estats Units).  Artista, educadora, curadora i organitzadora cultural afrodominicana dels Estats Units. Es va llicenciar en la New School (2013) i va obtenir un màster en la Universitat de Nova York (2021). Rodríguez conceptualitza l'art de vestir i les instal·lacions en llocs específics, dibuixant connexions entre les cultures negres del Carib i els Estats Units a través de la moda, el vídeo, la performance i la fotografia. Les seves narratives interreligioses i internacionals examinen la identitat i la raça. 

Marcela Huitraiqueo (Wallmapu, Xile) és una artista visual d'origen Maputxe. Viu en el Lof Wete Rukan, a les rodalies de Temuco, per la qual cosa el seu treball ha estat profundament influït pels relats de la seva comunitat, i la seva pràctica tracta de fixar una imatge, una narrativa, que respongui a la conservació d'aquestes memòries ancestrals més tradicionals. Treballa la pintura de gran format i amb immensa expressivitat, als quals anomena “tallats pictòrics”. L'ésser, la terra i el poble Maputxe es despleguen a través d'una obra pictòrica potent i desafiadora, pertanyent a una nova generació d'artistes que treballa amb fervor reivindicant la seva cultura ancestral. 

Johanné Gómez Terrero (República Dominicana). Cineasta però no sols, artista diplomada per l'Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), així com per l'Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya. Entre les seves peces més recents es troba el documental Caribbean Fantasy, guanyador de diversos premis, entre els quals figuren el Coral del Festival de l'Havana; La Silla a la República Dominicana; Cinepoeme en el DocsMX; el de Millor Recerca en Nador (el Marroc), i un esment especial del jurat en MiradasDoc a Tenerife.

Katia Sepúlveda (Xile / Alemanya) va començar a assistir a tallers dirigits per artistes xilens als quinze anys. Entre 1996 i 2000 va estudiar fotografia en l'Institut ARCS d'Arts i Comunicació a Santiago de Xile, al que va seguir un curs de postgrau en Direcció Cinematogràfica en la Universitat de Xile. Amb la finalitat de millorar encara més les seves tècniques d'impressió gràfica, ha pres classes en el “Taller 99”. En rebre una beca d'arts DAAD, l'any 2004 es va mudar a Alemanya per a estudiar en l'Acadèmia d'Arts i Mitjans de Colònia, on va assistir a les classes de Valie Export, Jürgen Klauke, Matthias Müller i Julia Scher. El marc dels seus treballs aborda els feminismes crítics i decolonials. Al 2006 va començar el seu màster a l'Escola d'Arts i Mitjans de Colònia amb la beca Rosa Luxemburg Stiftung, on va acabar els seus estudis a principis de 2009. A l'actualitat està duent a terme un doctorat en Teoria Crítica en el 17, Institut d'Estudis Crítics, a Ciudad de Mèxico. Ha estat artista seleccionada en la 32a Biennal de São Paulo i la seva obra s'ha exposat en MASP de São Paulo i altres països per tot el món. Katia Sepúlveda viu i treballa en Colònia, Alemanya. 

Col·lectiu Ayllu (Equador, Xile, Argentina, Veneçuela, Espanya-Madrid). Grup col·laboratiu de recerca i acció artístic-política format per agents migrants, racialitzades, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolonies. El col·lectiu proposa una crítica a la blanquitut com a ideologia heteronormativa colonial europea i al projecte global de les ciutats multiculturals. Aquestes funcionen com una estratègia ornamental i simbòlica que instrumentalitza la migració i la condició de refugi com a cortina de fum per amagar els negocis neoliberals, les ONG, la indústria dels drets humans i tota l'estructura racista heteronormativa de les lleis de l'Estat espanyol. 

Evel Romain (Haití) Membre del col·lectiu d'artistes conegut com Atis Rezistans i d'un moviment més ampli conegut com els Escultores de la Grand Rue, es va formar amb Jean Hérard Celeur. Gran part de l'obra de Evel reflecteix la seva herència africana amb el seu ús de formes mínimes i detalls de corda. Evel ha estat participant i organitzador de la Gueto Biennale des de la seva creació en 2009.

Ajchowen (Guatemala). Ajchowen (“artista” o “la que fa art” en llengua kaqchikel) és un col·lectiu de dones maies, integrat per set actrius-dansaires i una Ajq’ij (carregadora del temps). Elles són de les comunitats lingüístiques maies k’iche’, kaqchickel i mam, i estan acompanyades per un home mestís (Víctor Barillas), dramaturg i director escènic. Fins avui tenen tres obres de teatre col·lectives i vuit monòlegs individuals. Les seves obres es fonamenten en els principis i valors de la cosmovisió maia, i el seu propòsit és sanar conciències, promoure la cultura, la lluita i l'empoderament de les dones maies, així com denunciar problemàtiques socials en el seu context. Han presentat les seves obres en festivals nacionals i internacionals de teatre, així com en diverses organitzacions i comunitats. 

Imayna Càceres (Perú). El treball de Imayna Caceres com a artista i activista creix a través de la recerca col·laborativa amb entitats no humanes i ecosistemes locals, i en resposta a preocupacions espirituals i ecopolíticas; inclou dibuix, pintura, trobades i rituals, projectes en l'espai públic, així com dibuix digital i vídeo. Ella està interessada per les pràctiques del comunal i es compromet amb formes de coneixement diferents a les hegemòniques. Viu i treballa prop dels marges del riu Donau, i forma part dels col·lectius Trenza i Antikoloniale Interventionen de Viena, que s'organitzen entorn de qüestions ecofeministes. Màster en Belles Arts i en Estudis Culturals, és llicenciada en Sociologia i Ciències de la Comunicació i actualment prepara el doctorat en Filosofia en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. 

Yoel Díaz Vasquez (1973, Havana) és un artista d'origen cubà l'obra del qual s'ha mostrat en nombroses exposicions a tot el món. Viu i treballa a Berlín des de 2006. Es va diplomar com a escultor en l'Acadèmia de Belles arts Sant Alexandre de l'Havana en 1997 i com a editor de vídeo i videògraf en el SAE Institute de Berlín en 2014. La pràctica de Díaz Vazquez abasta diversos mitjans, com l'escultura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació. La seva obra explora les respostes individuals i col·lectives al qüestionament del poder, així com l'imaginari simbòlic dels seus respectius contextos socials i polítics.​ 

Nitzayra Leonor (Puerto Rico) és una artista multidisciplinària que treballa el gravat, la fotografia, el cos i la ceràmica per desenvolupar un llenguatge plàstic basat en la seva experiència, memòria i identitat com a negra, afrodescendent, porto-riquenya i del Carib. Cursa estudis conduents al Batxillerat en Arts Plàstiques (BFA), així com cursos especialitzats en Escultura i Gravat a l'Escola d'Arts Plàstiques i Disseny de Puerto Rico. 

Yuderkys Espinosa Miñoso. Escriptora, investigadora i docent afrocaribeña, una de les precursores del feminisme  descolonial, la seva contribució apunta a una “crítica a la raó feminista eurocentrada”. Membre fundador del Grup Llatinoamericà d'Estudis, Formació i Acció Feminista (GLEFAS) i de Junta de Prietas. Autora de nombrosos assajos i textos acadèmics, asi com a editora de diverses compilacions claus del feminisme descolonial. Els seus treballs han estat traduïts a l'anglès, francès, italià, alemany i portuguès.