Text a manera de relat ucrònic que reflexiona a partir d'una veu coral sobre què significa una llar per a aquelles situades en els marges de la narrativa oficial, sigui la que sigui. El cos del text es divideix en “el portal”, la cerca d'un lloc de descans i repòs; “el placer”, en el qual s'anhela que la llar sigui també un lloc de gaudi, festa i erotisme; “el descanso”, en el qual s'introdueix la noció de casa com un espai de sociabilitat, cura i quotidianitat al voltant d'una taula; i finalment “las hadas en la plaza”, en el qual s'enalteix la necessitat de tota diferència i es planteja la dicotomia entre públic i privat com la veritable barrera institucional i d'ordre social. 

Nuestra casa es una cabina telefónica, de Lucía Lijtmaer

(i) el portal


(ii) el placer


(iii) el descanso


(iv) las hadas en la plaza

Llegir en pdf 

Autora: Lucía Lijtmaer

Lucía Lijtmaer (Buenos Aires, 1977) va créixer a Barcelona. És escriptora i crítica cultural. Col·labora habitualment a El País. És autora de, entre altres llibres, Casi nada que ponerte i Ofendiditos. Sobre la criminalización de la protesta. Codirigeix al costat d'Isa Calderón el late night i podcast cultural Deforme Semanal. La seva més recent novel·la és Cauterio.

Col·laboració: Desirée Rubio de Marzo (veu) Manu Tomillo (assessoria de so)

Producció: Goodit

Agraïments: Desirée Rubio de Marzo