Madrigueras Diskas és una peça fílmica col·lectiva que teixeix les 5 experiències físiques i emocionals de persones diskas, amb dolor crònic i neuro-dissidents, al voltant del concepte llar proposat per a l'exposició Dorm en l'accident que provoca.

Està composta per vídeos curts realitzats de manera individual i posats en diàleg, responent a les preguntes següents: Què és/ha estat llar per a mi? Què fa/ conforma la meva llar? Com és/ha estat la meva llar? Qui és/ha estat llar? On està/va estar? Com es crea/ es destrueix? Llars?

Neix amb la intenció de prendre espai, visibilitzar la nostra comunitat i mostrar com ens relacionem amb les narratives sobre els (mal)(bé)estars que ens transiten, a través d'una reflexió encarnada i auto-etnogràfica, travessada per la consciència capacitista i els espais que podem i no podem habitar.

“Amb el títol Madrigueras Diskas, posat al final del procés d'edició, hem volgut fer referència a la importància que els animals no humans tenen en el nostre dia a dia, ja que, sense parlar-ho prèviament, estan presents en tots els nostres vídeos”.

Fotograma del vídeo de Silvia Maestre Limiñana.

Autors: Hogar Diska, col·lectiu de creación site-specific para Dorm en l’accident que provoca; en la concepció d’aquesta obra han participat: Consol Llupià García, Tatiana Antoni Conesa, Silvia M. Limiñana, Eva Iovine i Usu. Participen també dues convidades: Carolina Guerra i Micaela Mahi Cuyami.

HOGAR DISKA es va formar a través d'una crida a un grup de suport de telegram de persones queers amb dolor crònic (50 participants). Aquesta crida la va fer Consol Llupià García i van respondre: Tatiana Antoni Conesa, Silvia M. Limiñana, Eva Iovine i Usu. Es va generar un grup de cinc persones que ha pres aquesta forma: un nucli arrel de dues, Tatiana i Consol, i tres ramificacions itinerants amb participacions més puntuals: Silvia, Eva i Usu. Aportant de diferents maneres, seguint i creant el procés i les propostes, llegint, etc.

“La col·lectivització a través de la crida ha fet possible la nostra participació, hackejant els temps capacitistes de producció (també artística) tan accelerats i excloents. Creant connexions que han trencat l'atomització pròpia de la nostra societat i han possibilitat que un grup de diskas malalts ens acompanyem i creem juntis”.

Consol Llupià García (Barcelona, 1983). “Provinc d'un batibull de ancestres: curanderes i científiques. La meva pràctica artística es nodreix de portar a l'extrem la qüestió de la permeabilitat contextual, portant la meva pràctica artística en diàleg porós amb les experiències que em van succeint en el meu dia a dia, les meves xarxes de relació directes: amigues, família, animals no humans, la meva cossa alterada i malalt crònica, l'espai que habito i de connexions amb allò estrany. Els meus últims treballs: 15% Barcelona Crea (2022), La Balena del Prat al Prat/ Vibraera. La Capella, hangar.org i Unzip Arts Visuals  (2018-2020). Private Views. Centro de Arte Contemporáneo Wilfredo Lam l'Havana, Institut R. Llul i Sala d’Art jove (2014-17), etc.”.

Tatiana Antoni Conesa (Barcelona, 1985). “La meva pràctica artística es basa fonamentalment en la intervenció i creació d'imatges i textos. Buscant l'assenyalament de violències sistèmiques i reivindicant el punt de vista propi com diska, autista, no binarie i malalta.
"Realitzo acompanyament individual i de grup amb una perspectiva multidisciplinària que inclou el sistèmic, el cos i l'art. I participo de diversos grups de suport i cures col·lectives anticapacitistes”.

Silvia Maestre Limiñana (Agost, 1990). “En el meu treball com a artista reflexiono sobre les maneres en les quals la societat continua imposant la seva visió binarista, alosexual i capacitista. La meva obra neix com a resposta a la meva experiència de persona autista nobinarie amb una malaltia invisible en una societat que constantment reforça el binarisme de gènere, la neurotipicitat i el capacitisme. Els meus últims treballs han estat: participació amb el vídeo Baños públicos, cotidianidad y género, en l'exposició “Pluridentitats. II Convocatòria Biennal d'Arts Visuals”, en el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant), 2021; mostra del fanzine Ser Enferma en l'exposició “Emergències 3”, organitzada per Fem Art Mostra, Ca la dona, Barcelona, 2021; participació en la “Nit de l’ART” amb el vídeo vídeo ¿Quién Seguirá Aquí?, Altea, 2022”.

Carolina Guerra (Montevideo, l'Uruguai, 1982). “Artista investigadora, coreògrafa, docent de dansa, diska, bollera i militant social. En els últims anys m'he dedicat a investigar i crear projectes artístics que busquen transformar el dolor crònic i la malaltia en alguna cosa més que sofriment. Així, he anat creant un arxiu de la meva malaltia el qual vaig desplegant de diverses formes i llenguatges.
“En aquest moment em trobo creant una lectura performativa escènica sobre aquesta mateixa temàtica i un projecte de digitalització d'arxiu VHS de la Dansa Contemporània d'Uruguai. Formo part del col·lectiu Liga Tensa que investiga les manifestacions des d'un punt de vista coreogràfic amb el qual recentment llancem diverses publicacions a Mèxic i Uruguai. També formo part del col·lectiu militant fotogràfic Rebelarte i de l'organització Mercat Popular de Subsistencia”.

Micaela Mahi Cuyami (Barcelona, 1980). “Artista, locutora de ràdio i escriptora, busco un posicionament crític sobre la desigualtat, el racisme i el feminisme.
“Sóc vicepresidenta del projecte comunitari Radio Nikosia, participant en xerrades, debats, programes de ràdio i activitats relacionades amb la salut mental i la precarietat social. Col·laboracions amb radi CCCB en l'exposició Tosquelles (2022) pensant junts sobre la vulnerabilitat, i amb Gentrifi-qué (2022) de Contraimaginaris Postpandèmics (Jesus Arpal, Antoine Silvestre i Nancy Garin) en el Centre d'arts Santa Mónica.
“Obres recents: Negrura, (2020-2022) Centre Cívic Sagrada Família, Festival de Cinema Africà amb la producció de Africadouluy, Diversorium, Centre Civico Ca Clariana i amb el col·lectiu CNAE Comunitat de Negres Afrodescendents Espanyols. Oda Negrura, Oda a mi madre, (2021) Festival Grec: Present El Africa a Barcelona. Talller d'intervencions critiques decoloniales (2022) amb T.1.C -T.A. C. Publicació: Batete, encontrando trozos de identidad (2017) explico la meva trajectòria vital a través de la identitat, la salut mental i la afrodescendencia”.

Col·laboració: Fetes a Mans en la interpretació en LSC i Touch Graphic Europe en la traducció en Braille.

Producció: Hogar Diska

Suport amb el muntatge: Consol Llupià García i Eva Iovine

Agraïments: LeoNeo, França, Tuska, BamBam, Gala, Prada, Carbonera, Amanda, Alegre, Chispas, Petit, Fedra, Nikita, Fiera, Gattana i Rita.