Fa unes setmanes se celebrà el 90 aniversari del ratolí Mickey, icona mundial i uns dels dibuixos animats més reconeixibles del món. Com que a la nostra exposició comptem amb una cèl·lula d'animació (un dels dibuixos que es fan servir per crear moviment) d'una de les seves aparicions en la pantalla gran, volem retre-li homenatge compartint amb vostés un poc d'història de la peça exposada.

Walt Disney va considerar com a data de naixement del seu personatge més popular, el 18 de novembre de 1928. Eixe dia es va estrenar "Steamboat Willie" (què podríem traduir com "Willie el del vaixell de vapor"), tercer curtmetratge que protagonitzava però primer èxit indiscutible i que parodiava "Steamboat Bill Jr" ("L'heroi del riu"), de Buster Keaton, estrenada uns mesos abans. Al film també apareixia la seua eterna promesa, Minnie. La pel·licula, dirigida per Walt Disney i Ub Iwerks, dissenyador gràfic del personatge, apostava pel cinema sonor i emprava cançons, veus i efectes de so. En qüestió de setmanes, els cinemes demandaven més peces de Mickey i açò va permetre que el 30 de desembre s'estrenara el segon curt que hi havia protagonitzat "The Gallopin' Gaucho" ("El Gautxo galopant"), paròdia de "The Gaucho" ("El Gautxo") de Douglas Fairbanks, que romania inèdit per falta de distribució. A principis de 1929 i convenientment sonoritzat, tornava a les pantalles "Plane Crazy" ("Bogeria aeronàutica"), primer curt protagonitzat i estrenat de Mickey, acompanyat de "Barm Dance" ("La dansa del graner"), novament protagonitzat pel ratolí.

Arran d'això va esclatar una autèntica febre per Mickey i es van estrenar 12 peces al llarg de l'any. Les històries agradaven a majors i menuts per igual i els curts es reposaven contínuament a les pantalles. El King Features Syndicate, conscient del potencial que presentava el personatge proposà Disney fer-ne una historieta, la primera tira es publicà el 13 de gener de 1930, amb un guió del mateix Walt Disney, que adaptava parcialment "Plane Crazy" i dibuixos d'Ub Iwerks. El còmic, com no podia ser d'una altra manera, fou un èxit rotund.

1930, fou, de nou, un any triomfal per Disney. Encara que Ub Iwerks va decidir deixar la companyia per muntar el seu propi estudi, va saber substituir-lo tant als curts animats com a les tires diàries, on el seu buit va ser ocupat per Floyd Gottfredson, que no abandonaria el ratolí fins a 1975 i donaria mostres continuades de la seua excel·lència.

Dos anys després i sense haver parat de produir pel·lícules protagonitzades per Mickey, un Walt Disney pletòric rebia el primer Òscar per un dibuix animat.

L'any següent i com una mena d'homenatge a les actrius i autors de la seua generació i en agraïment pel premi, els estudis Disney llançaven "Mickey's gala premiere" ("La gran estrena de Mickey"), en el qual en set minuts feien un repàs del "qui és qui" del Hollywood d'aquell moment. Entre els acompanyants de Mickey trobem els Keystone Cops, Wallace Beery, Marie Dressler, Lionel, John i Ethel Barrymore, Maurice Chevalier, Eddie Cantor, Jimmy Durante, Jean Harlow, Joan Crawford, Harold Lloyd, Clark Gable, Edward G. Robinson, Charles Chaplin, Greta Garbo, Groucho Marx, Oliver Hardy o Bela Lugosi i com no, el mateix Walt Disney. D'aquest curt és d'on prové la nostra cèl·lula d'animació, concretament del minut 6,27 en què alguns dels nomenats voltegen Mickey felicitant-lo. La història que narra el curt és una mera excusa per al lluïment dels animadors. Mickey estrena un nou curt al Teatre Xinés i les diferents personalitats del cinema van a la seua estrena, en acabant el feliciten personalment.

Per concloure, dues curiositats. La pel·lícula que s'estrena dins del curt "Gallopin' Romance" ("Romanç galopant") mai va ser estrenada fora del curt. Quan la BBC va tallar les seues emissions per l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'u de setembre de 1939, "Mickey's gala premiere" fou l'últim programa emés, quan en varen reprendre la programació, el 7 de juny de 1946, fou el primer a aparèixer a la pantalla.