TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA aborda les relacions crítiques de l’art amb la producció contemporània de violència i les tecnologies digitals, així com les tècniques utilitzades pel poder per exercir la seva imposició a través de la violència.

La tecnologia, com a sistema d’organització, serveis i control del poder, té a les màquines, internet i els sistemes electrònics instruments de domini global que, després de la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda, suposen l’obertura a una «nova època de seguretat política», com subratlla Ralf Fücks, director de Heinrich-Böll-Stiftung, en una publicació titulada High-Tech-Kriege (Guerres High-Tech).

El control de l’aire i del ciberespai i el «control del terror», assenyalat per teòrics com Peter Sloterdijk, Marc Augé, Jutta Weber, Herfried Münkler, Constanze Kurz i Paul Virilio, és l’objectiu de les grans potències tant com de governs, empreses i grups terroristes, que despleguen les seves zones de guerra, caos i domini global i local mitjançant sofisticats programes tecnològics: mort anònima a distància executada per operacions electròniques, perfeccionament de càmeres, drons i sensors, sistemes de lluita computeritzada i autònoma, atacs ciberespacials, vigilància per satèl·lits i polítiques de seguretat preventiva, control policial, aniquilació i èxode de les poblacions.

TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA planteja la configuració de la violència a l’imaginari col·lectiu, la iconografia i la simbologia de la indústria mediàtica i de l’espectacle, així com les diverses formes en què les imatges són produïdes, consumides o utilitzades per la indústria bèl·lica (dibuixos d’animació, videojocs, programes). Així mateix, seguint els pressupostos de Foucault, Achille Mbembe i Subhabrata Banerjee sobre biopolítica, «necropolítica» i «necrocapitalisme» com a sistema de producció global de mort, l’exposició proposa una mirada a les formes d’insubordinació amb què treballen els artistes des de l’any 2000 i l’anomenada GWOT (Global War on Terrorism) en el que suposa, caiguts els grans sistemes de «redempció» ideològica, la implosió del sistema neocapitalista.

Artistes participants:

PEGGY AHWESH
MAJA BAJEVIC
ALICIA FRAMIS
REGINA JOSÉ GALINDO
MARIAM GHANI
ELNAZ JAVANI
ENRIC MAURÍ
TIM PARCHIKOV
PAOLO PEDERCINI
MOLLEINDUSTRIA
LARISSA SANSOUR
SEAN SNYDER
EDDO STERN
THOMSON & CRAIGHEAD
ZHOU XIAO HU

Curadoria: Piedad Solans

Organitza i produeix: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura

Crèdits de les imatges:
PAOLO PEDERCINI, Welcome to the Desert of the Real, 2009. Gentilesa: Paolo Pedercini | EDDO STERN, Sheik Attack, 2000. Gentilesa: Eddo Stern | THOMSON & CRAIGHEAD, A Short Film About War, 2009. Gentilesa: Els artistes i Carroll / Fletcher, Londres | SEAN SNYDER, Cloud Sediment (Gstaad), 2015-2016. Gentilesa: Sean Snyder / Galerie Chantal Croussel, París | MOLLEINDUSTRIA, Phone Story, 2011. Gentilesa: Molleindustria | ALICIA FRAMIS, Room to Forget, 2013. Gentilesa: Alicia Framis / Galería Juana de Aizpuru, Madrid | PEGGY AHWESH, Lessons of war, 2014. Gentilesa: Peggy Ahwesh i Microscope Gallery, Brooklyn, Nova York | MARIAM GHANI, The Trespassers, 2011. Gentilesa: Mariam Ghani i Chitra Ganesh | LARISSA SANSOUR, Nation Estate, 2012. Gentilesa: Larissa Sansour i Galería Sabrina Amrani, Madrid | REGINA JOSÉ GALINDO, Tierra, 2013. Gentilesa: Regina José Galindo | TIM PARCHIKOV, Matchbox, 2006. Gentilesa: Tim Parchikov i Galería Juana de Aizpuru, Madrid | MAJA BAJEVIC, How do you want to be governed?, 2009. Gentilesa: Maja Bajevic i Galerie Loïc Chambon, París | ENRIC MAURÍ, Llums tremoloses i Sarajevo 2000. La fragilitat de la postguerra i els tractats de pau, 2000-2014 | PEGGY AHWESH, She puppet, 2001. Gentilesa: Peggy Ahwesh i Microscope Gallery, Brooklyn, Nova York | ZHOU XIAO HU, The Crowd of Bystanders, 2003-2005. Courtesy: Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC), Sevilla.