¿Cómo vivir en una zona de sacrificio?

¿Cómo vivir en una zona de sacrificio? comença com un procés d'intercanvi de sabers i experiències entre presents i futuribles zones de sacrifici -llocs dedicats a l'extracció de materials i energia, producció de mercaderies o recepció de residus identificats com no aptes per a la vida-, a través d'un pont entre Extremadura i la Patagònia Austral, dos contextos vinculats per processos extractius colonials. El projecte es va cristal·litzar en diverses càpsules de vídeo que, entre espais materials concrets i una virtualitat situada, es pregunten quins agenciaments podem desenvolupar per a multiplicar els horitzons cosmotècnics possibles, quines tecnologies són realment útils en un context de crisi permanent i com podem vincular-nos amb el territori quan el sobrevola l'espectre d'una zona de sacrifici.

Les preguntes obertes en ¿Cómo vivir en una zona de sacrificio? han decantat en Ramas, un cicle de residències organitzades des de Plataforma MAL per a convidar a un grup d'artistes a treballar sobre els efectes de la transició digital i energètica i les polítiques eurocèntriques Next Generation en zones no urbanes del sud-oest ibèric. En el marc de la projecció de “Dimarts de vídeo” posarem en diàleg les recerques d'algunes d'aquestes artistes, Azahara Cerezo, Jara Rocha i Víctor Ruíz Colomer, amb la matriu audiovisual de Jose Iglesias García-Arenal.

Jose Iglesias García-Arenal (Madrid, 1991, actualment viu a Los Santos de Maimona, Badajoz). Treballa a través de la pràctica artística i curatorial en processos de llarg recorregut entorn de polítiques de la memòria i la naturalització de processos extractivistes i violències heteropatriarcals que configuren els territoris que habitem. A través de diferents llenguatges que creuen escriptura, fotografia, peces audiovisuals, intervencions en l'espai públic i col·laboracions amb diferents agents, ha desenvolupat projectes que s'han mostrat en institucions com el TEA de Tenerife (2024), Sala Europa de Badajoz (2024), MAC Presó de Mataró (2023), CICUS de Sevilla (2022), MUSAC de Lleó (2017) o CAAC de Sevilla (2016). Des de 2019 impulsa Plataforma MAL, una associació per a desenvolupar projectes de recerca i creació artística des d'una perspectiva situada en les “urbanitats difuses” del sud-oest ibèric.