Todo o que escribo convértese en realidade (Tot allò que escric es converteix en realitat)

Todo o que escribo convértese en realidade (Tot allò que escric es converteix en realitat) és un espectacle a mig camí entre el recital de poesia i el que en Galícia es coneix com a «contada», és a dir, el fet de compartir històries narrades al públic. Les històries que María Lado aporta s’enllacen amb poemes de la seva autoria, que ella mateixa recita. Són narracions relatives a algunes anècdotes de les escriptores i escriptors que més fascinen la poeta gallega, com aquella història de Mary Shelley i la seva colla a Vila Diodati l’any sense estiu, l’amistat entre Rosalía de Castro i Eduarda Pondal, la increïble història de les primeres sessions espiritistes a Galícia i d’altres anècdotes que, documentades al llarg dels anys, acaben per sortir d’una manera o d’una altra ocultes entre els versos de María Lado.

A càrrec de Sònia Moya

María Lado (Cee, Costa da Morte, 1979) és escriptora, sobretot poeta, tot i que també ha publicat novel·la, relat, conte infantil, guions radiofònics i textos per a teatre. Ha format part del Batallón Literario da Costa da Morte, on va començar a recitar i a publicar, mentre participava en diversos títols del col·lectiu. Com a poeta ha publicat A primeira visión (1997), Casa atlántica, casa cabaret (2002), Berlín (2005), Nove (2008), Amantes (2011), Oso, mamá, si? (2015) —que va ser triat com a millor llibre de poesia a la I Gala do Libro Galego—, i Gramo Stendhal (2020). També ha escrit Uralita (2020) a dues mans amb l’actriu Iria Pinheiro. De la seva escriptura dramàtica destaca Anatomía dunha serea, en col·laboració amb Iria Pinheiro, que va ser premi María Casares al millor guió. El seu interès per la interpretació i l’oralitat l’han dut a experimentar en la poesia escènica a través de diferents projectes. Va ser una de les creadores del col·lectiu Poetas da Hostia i, des del 2005, manté amb Lucía Aldao el duet Aldaolado. Juntes han publicat el llibre Ninguén morreu de ler poesía.