La meva muntanya preferida

Realitats dissidents, formes incipients de parla, llengües mortes, al·lucinacions visuals i dinàmiques frontereres s’uneixen en una concatenació d’esdeveniments durant una hora i mitja de programació.

En aquesta mostra d’art es conjuguen els treballs finals de lxs alumnes del Màster de Producció i Recerca Artística, especialitat ATI, de la Universitat de Barcelona. Per acabar, juntament amb Imarte i Malas Impresiones, llançaran la publicació “Tomar sopa en mi montaña favorita”. Creada en col·lectiu, i amb un tiratge de 200 exemplars, l’obra impresa en risografia estarà a disposició de lxs assistents.

"Ni chico ni chica", chicken d’EKI, activa a través de l’acció artística desitjos, emergències i transformacions. En llenguatge  performàtic,  utilitza el cos com a medi i la roba com a eina. Reflexiona sobre la fluïdesa en l’expressió de la identitat i el gènere en relació als espais en què es troba.
Una Marika, una Rata i Barcelona.

"Indústria de fronteres" de Valeria Linera és un assaig visual sobre la relació entre la indústria militar, la migració de poblacions senceres, i les tecnologies de control i vigilància incorporades a les fronteres de la Unió Europea. Amb Rodrigo Requena.

"Ficciones Sonoras para una Lengua Muerta" de Bárbara Guzmán-Galeb, és una improvisació performàtica que utilitza els principis d’aleatorietat analògics per generar una  composició en viu i ficcionar la musicalitat del kakan, l’idioma que parlava la cultura Diaguita al nord de Xile, abans del seu extermini.

"La habitación transparente" de Martín Kaulen presenta els testimonis de persones que utilitzen un dispositiu d’estimulació fòtica, capaç d’induir al·lucinacions visuals, expressant mitjançant la narració el caràcter formal, emocional i simbòlic de les seves experiències.

"Recortar, modificar, definir. Representaciones somáticas del género" és una instal·lació en la qual Álvaro Romero proposa repensar la manera en què la societat contemporània es presenta i representa. L’actual producció d’imatges i els mitjans implicats semblen tenir una rellevància real en la constitució de la subjectivitat humana, en concret en la construcció del gènere.

"Alguna cosa ha estat dita" de Cercle de fades és una performance sobre la cerca de la parla. Aquesta peça presenta un viatge experimental per trobar un mètode d’expressió i comunicació propi, un que trenqui els límits del llenguatge verbal.

Cercle de fades és un col·lectiu format per María Cuéllar, Júlia Suñer Coma, Bárbara Guzmán-Galeb i teresa w.

A càrrec de: Eki Irusta Araujo, Valeria Linera, Bárbara Guzmán-Galeb, Martín Kaulen, Álvaro Romero, teresa w

En col·laboració amb la Universitat de Barcelona

Bárbara Guzmán

Eki Irusta

Álvaro Romero

Martín Kaulen

Valeria Linera

teresa w