EntreActes: estudis sobre una porta

Entre 2022 i 2023, el Gremi d'Espais ha observat que el Santa Mònica entre els períodes d'interval entre exposicions continua fent activitats públiques i té obertes les seves portes perquè els processos de canvi de cicle es visquin com una fase o part del sentit del centre i de la direcció de curadoria del mateix. El Gremi d’Espais també va identificar una paraula clau: “EntreActe”, que va ser utilitzada per a designar aquest període entre exhibicions, tant per l'equip directiu com pel personal de sala.

Aquesta activitat d’entrevistes al carrer sobre la entrada del Santa Mònica, els EntreActes: estudis sobre una porta, intentan investigar el que hi ha entre l'exterior i l’interior, justament l'entre, entre l'espai que emana l'ambient de l'entre, convidem a entrar, endinsar-se, però també a estar entre, entre el que era i el que pot ser.

A partir d’aquesta idea, el gremi proposa començar a articular un dispositiu “paraigua”, que voldríem anomenar precisament EntreActes, per activar possibles intervencions que puguin ser experimentades en els pròxims intervals expositius.

En el teatre, l'entreacte és definit en una representació dramàtica com un intermedi, una interrupció entre les parts d'una obra. En els entreactes en els teatres, més específicament en les antigues representacions dramàtiques, l'intermedi (el ball, els números de comèdia, sainet, etc.) havia de ser una acció diferent de la que estava representada en l'escenari, tant estètica, com relacionalment, i especialment sense cap necessitat tècnica i espacial, perquè justament la tècnica estava preparant l'escenari per al pròxim acte. Això comportava el fet que fos el que fora a succeir a l'escenari passava a un lloc secundari (per dir-ho d'alguna manera). Això resulta interessant en tant que, en certa forma, la relació d'expressió i escolta entre artista i espai es torna més horitzontal.

Aquest canvi de perspectiva de l’EntreActes durant el qual el fet artístic i la realitat quotidiana de l'espai on es realitza ens interessa perquè ens acosta a una organització més empàtica i horitzontal, on totes les habitants d'un espai es comprometen a expressar-se i escoltar-se en igualtat de condicions, fomentant l'escolta activa dels espectadors i augmentant l'escolta i l'empatia de l’artista, fet que agradaria investigar i enllaçar amb els dispositius de les Observacions Situades, El Salta de la Fera, Ascensor Social, Lift-Leaks, ja desenvolupades pel gremi durant l’anterior residència.

El Teatre Invisible és una pràctica que no dóna importància a les convencions teatrals, perquè justament es desprèn d'aquestes per a intentar amb gestos mínims i no espectaculars, no visibles, canviar les ordres de les relacions, la seva organització i el seu quotidià. El Gremi d'Espais proposa el prototip EntreActes per donar un sentit unitari a un seguit d’intervencions i accions experimentals que puguin desplegar-se entre aquests períodes i espais especifics. EntreActes vol intentar organitzar el valor de les accions/dispositius menors, de qualitats senzilles i investigatives i així, donant-los-hi la mateixa importància que a les activitats més espectaculars del centre, experimentar amb altres formats i mirades dins d’un mateix centre, d’una mateixa porta.

Projecte impulsat pel Gremi d'Espais

Amb la participació de Luana Raiter (actriu), Miguel Valenzuela (actor) i Pedro Bennaton (text)

Idioma: català, castellà, anglès, italià i portuguès