Tu. Sí, tu. Ets al Santa Mònica, visitant una exposició: l’altre costat. Concretament, ets en una sala on hi ha diversos quadres penjats. Cadascun d’ells reprodueix un fragment d’una obra epistolar traduïda a codi binari. Les novel·les són Aline et Valcour, ou le roman philosophique (1795), del marquès de Sade, Cartas Marruecas (1789), de José de Cadalso, Epistulae ad Atticum (44 a.c.), de M. Tulli Ciceronis, Frankenstein, or the modern Prometheus (1818), de Mary Wollstonecraft Shelley, Hyperion, oder der eremit in Griechenland (1799), de Friedrich Hölderlin, i Die Leiden des jungen Werthers (1774), de Johann Wolfgang Goethe.

De cop, una instal·lació de vídeo del mateix artista t’interpel·la. Se sent amenaçada, i et parla. Et parla a tu. T’hi acostes, intrigat, i et quedes quiet al seu davant, escoltant-la. L’obra et demana que et quedis amb ella, set minuts. Ho fas. O potser te’n vas? La decisió és teva. Una decisió per la qual algú decidirà si l’obra es queda… o se’n va. 

A l’altre costat, la màquina.

El mes d’agost del 2021, la revista Smithsonian Magazine va informar que un centre d’art de la ciutat de Bolonya havia començat a utilitzar càmeres per enregistrar les expressions facials dels visitants i determinar durant quanta estona observaven les obres exposades. Un nou sistema d’IA ajudaria els curadors, a partir d’aquesta informació, a determinar l’atractiu de cada obra i a optimitzar la instal·lació d’exposicions, possiblement retirant aquelles peces que menys estona observessin els visitants.

Max de Esteban és un artista que reflexiona sobre la condició humana sota un règim tecnològic. Els seus projectes s’han exposat en museus i institucions com el Jeu de Paume de París, el MUAC de Mèxic, NRW-Forum de Düsseldorf, el Museu de Belles Arts de Houston, el Deutsche Technik Museum de Berlín, la Virreina Centre de l’Imatge de Barcelona, el CGAC de Santiago de Compostel·la i el Palais de Tokyo de París. Max va participar a la XVI Bienal de Cuenca (2023); Triennal de Yokohama (2020); XIII Biennal del Caire (2019); XIII Biennal de l’Havana (2019); XVI Biennal Fotofest (2016) i Triennal Darmstädter TdF (2014). La seva obra forma part de col·leccions de museus com Museum of Fine Arts Houston, Staatliche Museen zu Berlin, SEDF de Bratislava, Deutsche Technik Museum de Berlín, CGAC de Santiago de Compostel·la, Wifredo Lam de l’Havana i MACBA de Barcelona.