My hart is so leeg soos 'n spieël - Kaapstad episode

מייַן האַרץ איז בלאַנק ווי אַ שפּיגל - קאַפּע טאַון עפּיזאָד

Qui passa per un apartheid sense cicatrius ni ferides visibles? Aquells que són part d’un sistema i alhora en són alienes. Aquelles qui viuen el curs de la història i en segueixen el flux.

Durant els feixismes, tant els que van tenir lloc a Europa durant la primera meitat del segle xx com el que va viure Sud-àfrica durant la segona meitat, la majoria de persones no van cometre cap atrocitat, però eren allà mentre es proclamaven lleis racials i tenien lloc la deportació i la segregació, unes girant el cap cap a una altra banda, d’altres creient-se tot el que els deien.

Què hi queda, a la casa d’aquells qui van callar? Un rastre innombrable, fotografies i miralls entelats que tornen borrosa la imatge de l’altre i també la pròpia.

A l’altre costat, el silenci.

Gian Maria Tosatti (Roma, 1980) és un artista visual italià. La seva obra s'ha exposat al Pirelli Hangar Bicocca (Milà, 2023), 59. Biennale di Venezia (Venècia, 2022), Hessel Museum del CCS BARD (Nova York – 2014), el museu MADRE, (Napoli - 2016), el Lower Manhattan Cultural Council (Nova York - 2011), la Galleria Nazionale (Roma - 2017), el Petah Tikva Museum of Art (Petah Tikva - 2017), el Museo Archeologico di Salerno (Salerno - 2014) American Academy in Roma (Roma - 2014) 2013), Museo Villa Croce (Gènova – 2012), Palazzo delle Esposizioni (Roma - 2008), Chelsea Art Museum (Nova York - 2009), BJCEM (2014), entre d’altres institucions.  http://www.tosatti.org

Amb la col·laboració de