Rompimiento embocadura és una instal·lació performativa sobre imatgeria teatral. En particular, sobre imatges materials creades per sostindre l'esdeveniment escènic: els telons. L'obra, que anirà desplegant-se al llarg de l'exposició, s'inscriu en la corrent subalterna del "teatre barrat o teatre sense teatre", la qual encoratja l'emancipació de la màquina teatral del teatre hegemònic. La màquina teatral seria qualsevol dispositiu teatral amb la finalitat última de no fer teatre, però que en activar-se disposa les condicions de possibilitat per a l'emergència d'altres teatralitats. Rompimiento embocadura és, doncs, un homenatge al teatre sense teatre, o més aviat, al teatre sense teatre amb teatre. 

A Rompimiento embocadura, centenars de telons de Germans Salvador, una coneguda família d'escenògrafs del segle XX, reposen en un suport. Antigues imatges plegades de diverses classes a l'abast de la mà, que només la imaginació pot despertar, o no. Imatges fetes per al temps de la representació, algunes recuperaran una altra vida inesperada. Marta Castells i Helena Salvador, continuadores de la tasca de dues grans famílies d'imaginadors teatrals, duran a terme la restauració in situ de diversos telons durant successives sessions públiques, practicant un ofici que està desapareixent. Ja reparats, els telons seran elevats i sostinguts per una estructura, conformant una escena d'imatges en contínua transformació al llarg del temps de l'exposició. 

Els telons restaurats són trencaments, imatges retallades amb una obertura que deixa entreveure fins on volgués escapar la mirada. Embocadura és l'obertura que separa o uneix l'escenari del públic, és a dir, el lloc de fer del de contemplar. Rompimiento embocadura disposa d'un espai indiferenciat o escena oberta i transitada entre imatges de paper pintat sense fons, deixant així el teatre a la intempèrie, generant una mena de teatre del buit incandescendent. Teatre del buit que no pretén crear noves imatges per al règim escòpic actual, sinó experimentar la possibilitat d'una hantologia escènica que, a través de restes o resclosos, avivi altres teatralitats per recuperar. 

2023 

Col·laboració, dramatúrgia i disseny: Víctor Ruiz Colomer
Restauració: Marta i Núria Castells, família Castells i Planas i Helena Salvador de la família Germans Salvador
Telons: Germans Salvador
Préstec de telons: Showtex
Ferrer: Gustavo Bernabé
Agraïments: Famílies Castells i Planas i Germans Salvador, Élise Moreau i Marc Vives

Fernando Gandasegui (Segovia, 1988). Artista, comissari i investigador en arts escèniques. Actualment és el comissari dels festivals Diumenge a La Casa Encendida i Seqüència a Fabra i Coats, i co-dirigeix la plataforma web Teatron. La seva obra artística s'ha presentat en diverses institucions nacionals i internacionals i forma part de la Col·lecció del CA2M i de l'Arxiu de creadors de Matadero. Va formar part del col·lectiu PLAYdramaturgia i ha estat artista resident a Graner, La Caldera o Malavoadora, entre d'altres. Va ser coordinador de Teatro Pradillo a Madrid i va formar part de la seva direcció artística. Ha comissariat cicles per al Festival Punto de Vista, co-dirigit La Plaza en Verano de Matadero i co-dissenyat programes de residències i investigació al Centre Cultural d'Espanya a La Paz. Ha dirigit la comunicació de diversos festivals, ha publicat en diversos mitjans, catàlegs i programes de mà, i continua escrivint en el seu blog. 

ACTIVITATS RELACIONADES 

27.06, 05.07, 13.07, 07.09 / 16:00 h: Rompimiento embocadura (Restauració de telons) / Fernando Gandasegui amb Marta i Núria Castells i Helena Salvador 

15.07 / 11:00 h: Rompimiento embocadura (Hàptica teatral) / Fernando Gandasegui amb Magdalena Garzón