Bust reliquiari de Santa Florinda. Bust reliquiari representant santa Florinda en talla policromada d’estil barroc del segle XVII. Procedeix de l’església de Betlem de Barcelona. Al centre del bust reliquiari hi ha una cavitat on es guardava la relíquia de la santa per ser exhibida, i així dins d’un únic objecte litúrgic permetia reunir la imatge de veneració de la santa i la relíquia que es conservava.

La imatge ingressà al Museu Diocesà de Barcelona a la primera etapa de la formació de la col·lecció del museu (1916).

Al matí del dia 22 de juliol de 1936,  el  Seminari Conciliar de Barcelona, edifici on estava ubicat el Museu Diocesà, va ser incendiat en esclatar la Guerra Civil. L’incendi va cremar moltes de les peces que es conservaven al Museu i altres peces que es van poder salvaguardar van ser molt afectades per les flames i el fum com es mostra en el bust reliquiari de Santa Florinda. Podem veure en aquesta peça aixecaments amb butllofes i algunes fissures provocades per les altes temperatures a què es va sotmetre la imatge durant l’incendi.

Conjunt Litúrgic. A l'interior del maletí litúrgic es conserva una copa de vi emprada com a calze, un platet de servei de cafè emprat com a patena, una polvorera emprada com a píxide i un mocador emprat com a corporal o purificador.

Aquests objectes d'ús quotidià eren usats com a vasos sagrats i objectes de culte durant el culte clandestí durant la Guerra Civil (1936-1939). El conjunto litúrgic prové d'una donació particular al Museu Diocesà de Barcelona.

Museu Diocesà de Barcelona. A cavall entre els segles XIX i XX naixien a Catalunya els primers museus diocesans d’Espanya, amb la missió de preservar el valor material i immaterial de tots aquells objectes que eren a les parròquies de la diòcesi i ja no servien al culte. El 22 d’octubre de 1916 s’inaugurava el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar. El seu primer director, Mn. Manuel Trens Ribes, fou un dels eclesiàstics més influents en el món de la cultura catalana de la seva època. Aviat va començar a pensar en el trasllat del museu a la Casa de l’Almoina, trasllat que per diversos motius no es va fer efectiu fins el 1989, sota la direcció de Mn. Josep M. Martí i Bonet. En aquell moment es restaurà l’edifici, i el Museu Diocesà de Barcelona obrí les seves portes a la Casa de l’Almoina amb l’exposició “Millenum. Història i art de l’Església catalana”.