Activar los poderes de otro cuerpo

En el marc de l’exposició Ple de forats, el cicle Activar los poderes de otro cuerpo convida a “travessar” de manera col·lectiva aquest itinerari que conté projeccions, escoltes, performances i meditacions. Si la primera part d’aquest cicle desenvolupada al juny se centrava en la vista i en reaprendre a mirar, aquesta segona part, explora les possibilitats del so, de l’escolta i la veu per crear imatges i donar forma a la realitat. 

El programa s'estructura en tres parts, començarà a les 11:00 hores i durarà aproximadament 2 hores. 

16.09.23 / 11:00 – 13:00 / Activar los poderes de otro cuerpo II: 

The Tuning Meditation, de l’autora Pauline Oliveros guiada en directe per la artista sonora i investigadora Ximena Alarcón.  

The Tuning Meditation (2007) convoca al públic a entonar sonant amb la veu, usant vocals i/o taral·la, i a escoltar de manera conjunta sense importar la seva experiència artística o idioma comú. Al principi d'aquesta meditació s'escolten núvols de sons. Eventualment aquestes es transformen en harmonia amb tons comuns que es mouen a través del camp sonor, a mesura que l'entonació succeeix a nivells sonors i metafòrics. 
 
Sessió de peces audiovisuals: 

• The Black Sections (2020). C.W. Winter 
• Apparition (2019) d'Ismael Bahri 
• Irani Bag (2021) de Maryam Tafakory 
• This Lemon Tastes of Apple (2011) de Hiwa K 
• Antelopes (2020) de Maxime Martinot 

  
The Pixelated Revolution. Conferència performativa de Rabih Mroué 

Rabih Mroué és un director, autor teatral, performer, assagista i artista visual libanès, el treball del qual sempre reflexiona sobre els usos de les imatges en (i contra) les narratives oficials: des de la realitat geopolítica del Líban fins a la producció massiva d'imatges a la revolució Síria. 

The Pixelated Revolution és una conferència-performance sobre l'ús dels telèfons mòbils durant la revolució Síria. En aquesta, Rabih Mroué analitza el paper de les imatges i la seva centralitat en la mobilització de persones durant els esdeveniments revolucionaris, a causa de la pròpia naturalesa d'aquestes imatges capturades, la seva reproductibilitat i la seva fàcil posada en circulació. 

Nascut a Beirut, Rabih Mroué és director de teatre, actor, guionista i artista visual. El seu treball recent inclou vídeos i instal·lacions d'art. Ha estat participant del The International Research Center: Interweaving Performances Cultures / FU / Berlin. És cofundador del Beirut Art Center (BAC) i el seu treball ha estat exposat al CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, al MoMA i al Centre Pompidou. 

 
 
Sessions anteriors:  

10-11.06.2023 / Activar los poderes de otro cuerpo I 

Transformar en visible lo invisible. Projecció de Parsi, d’Eduardo Williams, i conversa amb el cineasta

Masajes de la visión / Idoia Zabaleta i Leticia Morales 

Cicle comissariat per Garbiñe Ortega, en col·laboració amb l’alumnat de l'Elías Querejeta Zine Eskola (Paul Bonnarme, Pol Crosas, Lucía Dellacha, Sara Domínguez López, Alejo Duclós, Lorena García i Deva Pereda), en el marc de l’exposició Ple de forats.

Eduardo Williams (Argentina, 1987) va estudiar a la Universitat del Cinema de Buenos Aires abans de unir-se a Le Fresnoy - Studio national des arts contemporains a França. Els seus curtmetratges Pude ver un puma (2011) i Que je tombe tout le temps? (2013) es van estrenar a Cinéfondation i Director's Fortnight al Festival de Cinema de Cannes, seguits de Tôi quên rồi! (2014). Les retrospectives dels seus curtmetratges s'han organitzat, entre d'altres llocs, a la Cinemateca Francesa de París i a la Film Society of Lincoln Center de Nova York. El seu primer llargmetratge, El Auge del Humano (2016), va guanyar el premi Filmmakers of the Present al 69è Festival de Cinema de Locarno.

Idoia Zabaleta és una destacada creadora de l'escena contemporània actual. Com a intèrpret, ha col·laborat en diversos muntatges de la companyia Mal Pelo. És llicenciada en biologia, i la seva especialització en ecosistemes i dinàmica de poblacions es pot apreciar en les idees que recorren les seves obres: tensions i interrelacions entre intèrprets, creadors, amb el públic, amb l'espai de presentació, els límits del territori, etc. Professora i gestora, el 2008 va crear juntament amb Juan González l'espai de creació AZALA com a espai d'investigació, foment i divulgació de la creació escènica.

Pauline Oliveros (1932-2016) va fundar la pràctica de Deep Listening (Escolta Profunda). Com a compositora, intèrpret i humanitària es va fonamentar a obrir la seva sensibilitat i la dels altres a l'univers dels sons. En la dècada de 1960 va tenir una profunda influència en la música estatunidenca a través del seu treball amb la improvisació, la meditació, la música electrònica, el mite i el ritual. Va fundar la pràctica de Deep Listening ® (Escolta Profunda), que va descriure com una manera d'escoltar tot el que és possible escoltar, sense importar el que s'estigui fent. Una escolta tan intensa inclou els sons de la vida diària, la naturalesa, els pensaments i els sons musicals. Interessada en la comunicació entre totes les formes de vida, va prestar particular atenció al «poder de sanació de l'energia sònica i la seva transmissió dins de grups».

Rabih Mroué va néixer en 1967 a Beirut (Líban), ciutat on viu i treballa. Format en teatre en la Universitat Libanesa de Beirut, va començar a produir les seves pròpies obres en 1990 com a director i actor. Des de llavors, ha escrit i dirigit performances i vídeos que qüestionen el lloc de l'espectador, el significat social de l'actor, l'espai del públic i la forma de la representació. En companyia de Lina Saneh, des de 2002 les seves performances s'han pogut veure en el circuit internacional de l'art i en festivals de teatre contemporani, on han rebut nombrosos premis. Amb un llenguatge minimalista i una gran inventiva formal, Mroué presenta els conflictes que afecten el Líban i la zona d'Orient Mitjà en les últimes dècades, i que li permeten abordar temes universals com la memòria i la construcció de la identitat. Mroué part d'una base documental amb material d'arxiu (periòdics, fotografies, vídeos, etc.) i es mou entre la realitat i la ficció. És cofundador del Beirut Art Center (BAC) i des de 1995, col·labora amb la cadena libanesa Future TV com a guionista i director de curts d'animació i documentals.