A partir del silenciament d’un lloc arqueològic funerari musulmà localitzat a les immediacions del Centre de Cultura i Memòria el Born a Barcelona, es realitza una crítica a la manera en què les institucions de memòria de la ciutat recorden alguns fets de la història de Catalunya, mentre que obliden arbitràriament d’altres. El text denuncia l’esborrament d’identitats no-occidentals en els relats oficials de memòria història de la ciutat, i l’exclusió d’aquests col·lectius per raons col·lonials dels processos de memorialització en l’espai públic. La instal·lació reivindica el dret a una història compartida i exigeix retornar la dignitat a persones i col·lectivitats que han estat afectades per l’amnèsia selectiva i sistemàtica. L’aparició de cossos del passat ve a promoure ferides no sanades, i a preguntar-nos per la possibilitat d’embarcar-nos en projectes de memorialització que apliquen estratègies per escoltar a grups oblidats, i que impliquen accions formals per redistribuir el poder de decisió sobre què i com recordar.  

Camila Opazo Sepúlveda / Memorias coloniales, silencios deliberados y amnesia pública en Barcelona - Polisèmies del silenci 

Col·laboració: Mitmaq Ediciones, Sabers migrants 

Producció: Camila Opazo Sepúlveda, Mitmaq Ediciones, Sabers migrants  

Suport amb el muntatge: Camila Opazo Sepúlveda, Mitmaq Ediciones, Sabers migrants 

Agraïments: Mitmaq Ediciones, Sabers migrants, Espai Avinyó i Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Colectivo En Palabras 

Camila Opazo (Talca, 1987) és una dona xilena migrada a Barcelona, on cria, crea i (des) aprèn des del feminisme antiracista com a posició teòrica-política de vida. És activista i investigadora, ha estat formada com a arqueòloga i museòloga, i posseeix experiència acadèmica i professional en el camp de la gestió dels llegats colonials. El seu treball interdisciplinari dialoga entre l’Antropologia, els estudis de memòria i patrimoni, l’art, la museologia i l’Arqueologia. Entre els seus interessos de recerca es troben els estudis post i decolonials, el feminisme, les migracions i comunitats diaspòriques, les memòries subalternes i la descolonització dels museus. El seu treball transfronterer entrecreua els enteniments científics amb les experiències de lluita i els treballs col·lectius que han sorgit des de la gestió patrimonial, l’arqueologia pública, l’educació patrimonial i la re-elaboració de narratives històriques antiracistes a través de l’art i la poesia. El seu alt compromís social s’evidencia en la feina contínua en les àrees de la divulgació científica, la participació activa en xarxes d’activisme feminista, antiracista i antiextractivista i la construcció de coneixement a favor de la transformació social.