Els mapes són eines de poder, utilitzats per a controlar, dominar i colonitzar territoris i pobles. Des d'una mirada euro-occidental i colonial les cartografies dels territoris tenen la pretensió de hegemonitzar el seu punt de vista; una mirada centralitzada i universal des d'on escriure la veritat única. Sota aquesta perspectiva, conformen una onto-epistemologia que construeix la nostra mirada i la nostra subjectivitat. Mapear quadriculant el món és traçar les línies de la conquesta. Com a projecte capitalista-colonial, Europa delimita les seves fronteres i dibuixa territoris colonitzats a través de línies rectes violentes i fal·laces.  

Les cartografies poden ser reconegudes com a representacions ficcionales, que podem intervenir traçant línies de fugida, desplaçaments orgànics entre muntanyes i rius, navegar canviant les coordenades que utilitzem com a referència, creant punts de vista des d'on re-aprendre per re–situar-nos. 

En aquest treball Ida Barbati intervé la imatge de la Taula Rogeriana, un mapamundi cartografiat per Al Idrisi en el segle XII, amb una poesia sobre la de-construcció de la blancor. 

Observar el territorio desde una representación no hegemónica implica re-pensar el lugar desde donde se habla, narra y aprende y, en general, poner en cuestión las narrativas sobre la construcción de la identidad europea blanca.  

Re-aprender para re–situarse es recorrer la multiplicidad de genealogías que nos habitan, desde las diversidades de historias, culturas, idiomas y sonidos que nos atraviesan, de-re-construyendo narrativas e identidades, más allá del relato único-blanqueado. 

Observar el territori des d'una representació no hegemònica implica re-pensar el lloc des d'on es parla, narra i aprèn i, en general, posar en qüestió les narratives sobre la construcció de la identitat europea blanca.  

Re-aprendre per a re-situar-se és recórrer la multiplicitat de genealogies que ens habiten, des de les diversitats d'històries, cultures, idiomes i sons que ens travessen, de-re-construint narratives i identitats, més enllà del relat únic-blanquejat.

Enllaços d’interès: 

https://www.idabarbati.com  

https://cuerposenescucha.wixsite.com/cuerposenescucha

Ida Barbati / Dove finisce la Terra e dove inizia il Mare? ¿Dónde termina la Tierra y dónde comienza el Mar? - Polisèmies del silenci 

Producció: Ida Barbati i Libreria Tamu 

Agraïments: Guerthy Gutiérrez, María Paz Aedo Zúñiga i Jiser 

Ida Barbati (1990) viu i resideix a Barcelona. S'ha format en Arts Visuals en la Laba de Florència (2018) i ha finalitzat els seus estudis amb un Màster d'Arts i Educació a la Universitat de Barcelona (2020) i un Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis en la Universitat Oberta de Catalunya de Barcelona (2022). Actualment és doctoranda en la Facultat d'Arts de la Universitat de Barcelona.

En la seva pràctica artística explora diferents mitjans, en particular la instal·lació, l'acció performativa i la intervenció tant en imatges com en espais públics. El cos és un element comú en el seu treball i és entès com una materialitat porosa que porta implícita una forta càrrega poètica i política. D'allí que la seva línia de recerca es desenvolupa a partir d'aquells afectes, experiències i memòries que travessen la seva corporalitat i que s'imbriquen amb les polítiques i teories feministes. Des del 2021, està interessada a dur a terme una pràctica artística basada en processos col·laboratius i participatius. Juntament amb l'artista Valentina Gaia Lops, és co-coordinadora del projecte de recerca artística col·lectiva Cossos en Escolta, que es desenvolupa a partir de l'activació d'espais de co-creació i experimentació multidisciplinària vinculats amb el territori; i amb l'artista Guerthy Gutiérrez, co-coordina el projecte In-Tensió basat en la construcció de narratives col·lectives sobre el tema de la migració, entesa com un desplaçament territorial, corporal i conceptual.