"Som conscients del silenci. No ho sentim de seguida, només ens vam donar compte al principi que era un silenci fals, alguna cosa així com el revers d'un baluern, però ja tan aliè a tot el que coneixem, a tot el que hem après a escoltar i apreciar, que ens quedem una bona estona, passem un moment abans de parar-li esment. Llavors va aixecar la seva peremptòria presència al nostre voltant. Ara li escoltem. Tots li escoltem". Mohammed Dib.

Una de les grans qüestions a les quals s'enfronta la fotografia és la manera en què una obra concreta pot adquirir un significat col·lectiu. Pot dir-se que és una qüestió de temàtica. Però els temes que semblen més unificadors no fan sinó traduir en imatges l'equivalent de l'unanimisme en literatura, en el qual un autor es proposava expressar "estats d'ànim col·lectius". Tal intent pot tenir èxit o no, però no diu res nou sobre l'experiència fotogràfica com a tal.

El meu camí es va creuar amb el de Walter Benjamin quan em dirigia a Portbou, una zona en la qual mai havia estat, on vaig descobrir la llum mediterrània del dia i la profunda foscor de la nit. Vaig fer algunes fotos passejant pel poble la tarda del 26 de setembre de 2021, on, a part de la foscor que m'envoltava, vaig sentir una tensió particular aquest dia, que emanava dels elements molt presents...

Portbou és l'últim tros de terra que va acollir a Walter Benjamin abans que es llevés la vida el 26 de setembre de 1940, després de veure's obligat a exiliar-se d'un país a un altre. La història de Walter és intemporal, perquè sempre hi haurà Walter que fugin de la guerra, la injustícia, el radicalisme i el judici, perquè són diferents en els seus pensaments, les seves posicions, els seus colors de pell, les seves morfologies i els seus orígens. És certament una visió fosca, però és la d'un món que no cessa de rebutjar l'hospitalitat, repetint i revivint la història.

Houari Bouchenak / Ardor it's you, it's me, it's him - Polisèmies del silenci 

Suport amb el muntatge: Laboratori EGM 

Col·laboració: Sabers migrants 

Producció: Jiser 

Agraïments: Paula Durán, Xavier de Luca i Sabers migrants 

Houari Bouchenak (Orà, Algèria, 1981) és un fotògraf, comissari i gestor cultural algerià. Autodidacta en la seva pràctica fotogràfica, va començar a capturar escenes de la vida quotidiana dels qui li envoltaven a l'edat de 10 anys. En 2006, es va unir a l'associació La Gran Maison de Tlemcen (Algèria), la qual cosa li va permetre experimentar amb la narració fotogràfica basada en relats literaris. Uns anys més tard, reforça la seva pràctica formar-se en la Universitat Paul Valéry (Montpeller) i en l'agència Magnum Photos (París), però són les trobades i col·laboracions amb diferents fotògrafs i artistes els que han nodrit la seva pràctica.

Membre i cofundador del Collectif 220 (www.collective220.net ), i fundador i director de La Maison de La Photo (Tlemcen/Algèria), ha ensenyat fotografia en els departaments d'art i arquitectura de la Universitat de Tlemcen. Llicenciat en química industrial, va cursar estudis d'Enginyeria de Projectes Culturals i Interculturals (IPCI), Recerca i Creació en Belles arts en la Universitat de Bordeus-Montaigne. La seva obra fotogràfica s'ha exposat a Algèria, Alemanya, la Xina, Espanya, França, Itàlia, el Marroc, Mali, Tunísia i Suïssa.

Les seves reflexions es nodreixen tant de la literatura com del cinema, la filosofia i l'art contemporani. La seva obra s'ocupa essencialment del que constitueix la condició humana a través d'espais de temps marcats per la memòria, el desplaçament i la petjada. Per a ell, el mitjà fotogràfic no és només un llenguatge, sinó també un camp d'experimentació plàstica i curatorial, alimentat pel desig de regenerar la creació a través de l'acció immanent de la praxi.