Al maig de 2020, just després de l'assassinat de George Floyd, va sorgir un moviment transnacional per a la desacralización de les estàtues de personatges històrics en l'espai públic, donant lloc a una globalització de la memòria de la colonització i l'esclavitud, fent de l'estàtua històrica un focus immediat de debat crític en l'arena pública. Les estàtues serveixen per commemorar la grandesa dels homes i les nacions, donant testimoniatge d'un passat de gestes i civilitzacions, i de les missions civilitzadores dels anomenats pobles primitius, en el que es coneix com estatuomania (forma personificada), mentre que el descol·locament d'estàtues és la descomemoració d'una història colonial, de manera que al final els pedestals buits encarnen la memòria dels pobles colonitzats. A pund de començar l'organització dels Jocs Africans de 1978, les autoritats algerianes van demanar a l'escultor M'Hamed Issiakhem que redissenyés una estàtua colonial. L'artista va optar per tancar l'estàtua amb una altra escultura, o més aviat amb una forma d'escaiola blanca en la qual apareixen dues mans trencant una cadena i el rostre en relleu d'un soldat del FLN. L'escultura oculta és Le Pavois en homenatge als soldats nordafricans i francesos de la Gran Guerra, de Paul Landowski. L'acte d'ocultar l'estàtua és un esborrat d'una memòria, la de la França colonial i la Primera Guerra Mundial, per revelar la de la revolució algeriana.

Entre estàtues commemoratives i pedestals buits que són memòria global de la colonització i l'esclavitud, el nostre projecte analitza la forma impersonal que podrien haver adoptat les estàtues en l'espai públic si Europa, com a projecte civilitzatori, mai hagués existit.

Fares Yessad va néixer en 1987 a Bejaïa (Algèria). Artista visual, es va formar en les Belles arts d'Alger, on es va especialitzar en escultura. La seva obra està molt influïda pel seu entorn social immediat. Va crear el personatge il·lustrat "Moh", a través del qual representa un veritable fresc social algerià. La seva obra pictòrica, emblemàtica pels seus rostres en forma de màscara, és rica en detalls gràfics i pictogrames derivats de símbols presos de la tradició berber. El seu gran interès pels espais públics li va portar a dedicar-se a l'art de carrer. Va ser cofundador del col·lectiu LIKIP, amb el qual va exposar Untitled 01 (2016) i Delirium (2017).

Impulsat per les seves reflexions sobre la relació amb la ciutat, Fares va escriure la seva tesi sobre les pràctiques i els objectes de joc en l'entorn urbà, que va donar lloc a una instal·lació titulada "Roulma" en la Picturie Générale 3 en 2016. El seu qüestionament dels usos de l'espai públic va culminar en "Alger en boucle", un llibre sonor il·lustrat que recorre un viatge urbà per la ciutat, que planteja preguntes sobre el naixement de les tradicions urbanes, que va exposar en les Jornades d'Art Contemporani de Cartago en 2018. Per a la residència Jiser Reflexions Mediterranes en 2021, presentarà un mural basat en les històries dels viatges migratoris. Actualment viu en Saint-Denis, als afores de París, on ensenya i treballa en projectes vinculats a la memòria col·lectiva i l'actualitat de la immigració, en particular a través de l'espai urbà.