Si el trop Europa deixa d’existir, els nostres camins es teixeixen com una mena de cosmograma africà. El sucre és el substrat de la identitat caribenya. Els vídeos rebobinats, en què els cossos ballen mentre en surt sucre, són un exorcisme de la colonialitat. Cossos adults grans es mouen amb ritmes tradicionals afrodiaspòrics com el gagà i el palo. Mentrestant, joves ballen al compàs de la música urbana procedent d’Haití i de la República Dominicana. Un paisatge sonor que convida a tornar a l’origen.

Johanné Gómez Terrero (República Dominicana). Cineasta però no sols, artista diplomada per l'Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), així com per l'Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya. Entre les seves peces més recents es troba el documental Caribbean Fantasy, guanyador de diversos premis, entre els quals figuren el Coral del Festival de l'Havana; La Silla a la República Dominicana; Cinepoeme en el DocsMX; el de Millor Recerca en Nador (el Marroc), i un esment especial del jurat en MiradasDoc a Tenerife.