Dada Primitiva

Dada Primitiva és una línia de treball de Montserrat Soto que analitza la relació entre l'art i els seus espais. Dada Primitiva 6.1, 6.2 i 6.3, els tres projectes exposats al Santa Mònica, produïts expressament per l'exposició La tradició que ens travessa, explora les formes contemporànies de censura artística i d’autocensura, especialment en els entorns digitals, a partir de formes anteriors de censura. En especial, el projecte parteix d'una lectura de com algunes de les regles de la Inquisició són traslladables a l'actualitat.

Montserrat Soto (Barcelona, 1961)

El 1989 rep el diploma de Pintura de l'Escola Massana. Durant els seus estudis comença a experimentar amb la fotografia i el vídeo, que es convertiran en els seus principals mitjans d'expressió, i l'any següent, el 1990, es llicencia a l'Escola de Beaux Arts de Grenoble, França. El 1992 presenta la seva instal·lació Pasos en l'Espai 13 de la Fundació Miró. Aquell mateix any rep una beca de la Generalitat de Catalunya per ampliar els seus estudis i treballar a la ciutat de Nova York. Allà prepara la instal·lació Sense nom, que presenta a la Sala Montcada a Barcelona el 1996. En aquests anys Montserrat Soto comença a definir les dues línies d'investigació del seu procés artístic: el paisatge a través del viatge i els processos i espais on es desenvolupa l'art. El 1998 visita les Illes Aland a Finlàndia i realitza els seus primers treballs amb vídeo. El 1999 és seleccionada per al P.S. 1 International Studio Program de Nova York, on comença a treballar en la sèrie Paisatge secret, en la qual retrata cases de col·leccionistes d'art, que mostra com a creadors de la història de l'art. Comença així a treballar en la seva investigació sobre la memòria, que veurà el seu final en l'exposició Archivo d'arxius que va presentar en el Centre d'Art la Panera, Lleida el maig de 2006.

El febrer del 2005 va exposar el seu treball Tracking Madrid en el Centre d'Art Reina Sofia, on va realitzar un estudi sobre els nous paisatges urbans i reflexionava sobre els canvis que comportava el que ja es pressentia futur social: intentant comprendre l'ésser humà a través de les seves formes resolutives individuals i les seves formes resolutives col·lectives. En l'actualitat continua treballant en aquesta línia en una investigació que es denomina Doom City. De l'Ésser nòmada a l'Ésser sense lloc. El 2018 presento a la sala Alcalá 31 la seva exposició Imprimàtur que fa referència a la censura i autocensura al món de l'art.