Waiting for Other

Les cultures indígenes del Pacífic creuen que el món material i el món immaterial estan connectats i que contenen el present, el nostre passat i el nostre futur. Centrada en aquesta manera d’entendre el món, multicapa i multidimensional, la genealogia (akapapa, whakapapa) manifesta interconnexió i continuïtat mitjançant estratègies recursives inherents.

A través de lent de la arqueologia genètica (Refiti, 2008), la manifestació del nostre avantpassat es fa present a través del cos. Aquí la noció de jo, en singular, es posiciona en relació amb el jo com si fos un altre, com un avantpassat, com a múltiple. És a dir, la noció de jo s’entén com la relació que uneix els nostres avantpassats a través de la matèria arqueològica genètica, que manifesta el passat en el present.

És a partir d’aquesta manera d’entendre el jo que comença la consideració temàtica d’aquest treball. El projecte explora fins a quin punt la interconnexió i la continuïtat, des d’una lent indígena del Pacífic, es poden explorar amb mitjans digitals.

El projecte té un enfocament bifurcat. Amb el primer es fa una seqüència de les parts del cos en relació amb els orígens cosmològics indígenes del Pacífic. Aquesta seqüència animada és una reorientació del jo i de l’avantpassat. Amb el segon s’analitza la relació entre la pell del cos i la pell de la imatge digital. En aquesta exploració són crucials les nocions de tu ke (estar en diferència), com en l’estereotip negatiu aplicat a la pell negra, i de te’ta’i, (estar com si fos un altre, com un avantpassat). Aquest doble enfocament posa en qüestió el que els avantpassats manifesten a través de la pell del cos i la pell de la imatge digital, i el que de la interfície digital apareix en nosaltres.

Referència:

1. L. Refiti (2008). "The forked centre: duality & privacy in polynesian spaces & architecture". Alternative: An International Journal of Indigenous Scholarship, 4(1), 97-106.

Autora: Nooroa Tapuni

Obra: Waiting for Other explora l’autoretrat com si fos un altre, com un avantpassat, a través d’una sèrie de GIF interrelacionats. El treball fa una seqüència de les parts del cos en relació amb la cosmologia indígena del Pacífic per reorientar el "jo" i l’avantpassat. És un projecte acumulatiu que es construeix i s’amplia en el temps. Aquesta exposició és la presentació inaugural.

Tipologia: obres d’art

Tema: interfície digital, coneixement indígena, interconnexió, art d’internet de arqueologia genètica

Artista interdisciplinària, Nooroa Tapuni busca derivar una correlació entre conjunts de coneixements aparentment dispars per desplegar les relacions de poder. Els seus projectes anteriors plantejaven una comprensió autòctona de la interconnexió com un sistema cibernètic, una relació de comunicació i control, mitjançant la pràctica d’art digital interactiu. Aquesta era una manera d’explorar fins a quin punt el material digital pot ser la interfície per a la comprensió intuïtiva i el coneixement indígena. Un dels seus interessos  actuals és l’ambigüitat de la comunicació per mitjà de material de transcodificació.