Instal·lació que possibilita habitar l’espai artístic fora del flux de consum i del moviment bípede i imparable. Està articulada en tres propostes: horitzontal obert, tancat i integrat.

Obert: Lloc-llar on ens puguem relacionar públicament de manera relaxada, deixant-nos vèncer per la gravetat. Una llar fora de casa. Una llar creada en un ambient normalment hostil on puguem parar, trobar-nos i reflexionar amb les defenses una mica més baixes.

Tancat: Refugi-llar fora de l’ambient general de l’esdeveniment, exposició i alhora integrat en aquest, amb la intenció que estigui lliure d’estrès i permeti parar, descansar i també integrar el que s’ha viscut (a tots els nivells) de la manera que cadascú necessiti: aïllament sensorial (poca llum, sense soroll), espais per descansar en diferents posicions i alçades, taula per dibuixar o escriure, joguines sensorials, mural per penjar-hi impressions, etc.

Integrat: Una petita extensió de l’espai horitzontal obert present en diferents parts dels espais expositius per generar espais de pausa i descans, perquè l’única manera d’estar no sigui en moviment i estar dret.

Autors: Hogar Diska, col·lectivi de creació site-specific per a l’exposició Dorm a l’accident que provoca. En la concepció d’aquesta obra han participat Consol Llupià García, Tatiana Antoni Conesa, Silvia M. Limiñana, Eva Iovine i Usu.

HOGAR DISKA es va formar mitjançant una crida a un grup de suport de Telegram de persones queers amb dolor crònic (50 participants). Aquesta crida la va fer Consol Llupià García i hi vam respondre Tatiana Antoni Conesa, Silvia M. Limiñana, Eva Iovine i Usu. Vam generar així un grup de cinc persones, que ha pres aquesta forma: un nucli arrel de dues, la Tatiana i la Consol, i tres ramificacions itinerants amb participacions més puntuals, la Silvia, l’Eva i l’Usu, que fan aportacions de diverses maneres: seguint i creant el procés i les propostes, llegint, etc.

"La col·lectivització per mitjà de la crida ha fet possible la nostra participació, hackejant els temps capacitistes de producció (també artística) tan accelerats i excloents, i creant connexions que han trencat l’atomització pròpia de la nostra societat i han possibilitat que un grup de disques adoloridis ens acompanyem i creem juntis".

Consol Llupià García (Barcelona, 1983). “Provinc d’un batibull d’ancestris: curanderis i científiquis. La meva pràctica artística es nodreix de portar a l’extrem la qüestió de la permeabilitat contextual, en diàleg porós amb les experiències que em van ocorrent en el meu dia a dia, les meves xarxes de relació directes: amiguis, família, animals no humans, la meva còrpora alterada i adolorida crònica, l’espai que habito i de connexions amb el que és estrany. Els meus darrers treballs són15% (Barcelona Crea, 2022), La Balena del Prat al Prat (Vibraera, La Capella, Hangar.org i Unzip Arts Visuals, 2018-2020) i Private Views (Centre d’Art Contemporani Wilfredo Lam de l’Havana, Institut Ramon Llull i Sala d’Art Jove, 2014-2017), entre d’altres".

Tatiana Antoni Conesa (Barcelona, 1985). “La meva pràctica artística es basa fonamentalment en la intervenció i creació d’imatges i textos, cercant l’assenyalament de violències sistèmiques i reivindicant el punt de vista propi com a disca, autista, no binarii  i adoloridi.
Faig acompanyament individual i de grup amb una perspectiva multidisciplinària que inclou tot el que és sistèmic, el cos i l’art, i participo de diversos grups de suport i cures col·lectives anticapacitistes”.

Silvia Maestre Limiñana (Agost, 1990). “En la meva feina com a artista reflexiono sobre les maneres en què la societat segueix imposant la seva visió binarista, al·losexual i capacitista. La meva obra neix com a resposta a la meva experiència de persona autista no binarii amb una malaltia invisible en una societat que constantment reforça el binarisme de gènere, la neurotipicitat i el capacitisme. Els meus últims treballs han estat la participació en el vídeo Baños públicos, cotidianidad y género; en l’exposició “Pluridentitats. II Convocatòria Biennal d’Arts Visuals”, que va tenir lloc al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) (2021); en la mostra del fanzín Ser enferma en el context de l’exposició “Emergències 3”, organitzada per Fem Art Mostra, Ca la Dona (Barcelona, 2021), i en la Nit de l’Art amb el vídeo ¿Quién seguirà aquí? (Altea, 2022)”.

Producció: Tatiana Antoni Conesa

Referents: @napministry @gam.diskuir