Discapacitar és una activitat global realitzada durant l'etapa de producció i durant l'esdeveniment-exposició en general.

Aquesta acció neix de l’experiència del col·lectiu en ser exposats al capacitisme sistemàtic i a l’exclusió que genera en tots els espais, els artístics inclosos. Tenim la necessitat d’ampliar l’accés i repensar-lo com quelcom que no depengui de la nostra adaptabilitat i insistència, sinó que ens sigui donat per l’ambient. La proposta inicial era més ambiciosa, connectada amb dues referències que van ser proposades per la comissària Jara Rocha: Against Access, de John Lee Clark (Handtype Press, 2014) i el projecte MELT; finalment, però, s’ha concretat en aquestes mesures contaminants-extensives a les propostes dels altres i a les nostres pròpies obres, activitats i instal·lacions.

"Respon també a una invitació feta a tots els participants per Lo Rancho i Enric Puig Punyet, director del centre, a crear sinergies entre els artistes de l’exposició, contaminant les nostres propostes. Durant les jornades La semana grande —unes miniconvivències intensives amb tot l’equip de l’exposició (dormint al museu, fins i tot)—, es van plantejar diverses propostes, però al final no es va poder concretar cap fórmula. Mogudis per aquesta invitació va néixer aquesta proposta.

"Aquest procés de discapacitar, entès com extreure el capacitisme, és una cosa que hem anat introduint també en el nostre procés de producció i en la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb els altres participants de l’exposició. Per exemple, a l’hora de fer reunions, fer servir la transcripció en directe, utilitzar un guió previ, recórrer a la figura de moderadori, etc.

"Ens agradaria que aquest intercanvi deixés empremta en les persones que han entrat en contacte amb nosaltres, perquè en les seves pròximes activitats, en els espais, les peces i els esdeveniments que generin o en què participin, es materialitzi des del començament un accés més ampli, deixant menys gent a fora".

Autors: Hogar Diska, col·lectiu de creació site-specific per a l’exposició Dorm en l’accident que provoca.

HOGAR DISKA es va formar mitjançant una crida a un grup de suport de Telegram de persones queers amb dolor crònic (50 participants). Aquesta crida la va fer Consol Llupià García i hi vam respondre Tatiana Antoni Conesa, Silvia M. Limiñana, Eva Iovine i Usu. Vam generar així un grup de cinc persones, que ha pres aquesta forma: un nucli arrel de dues, la Tatiana i la Consol, i tres ramificacions itinerants amb participacions més puntuals, la Silvia, l’Eva i l’Usu, que fan aportacions de diverses maneres: seguint i creant el procés i les propostes, llegint, etc.

"La col·lectivització per mitjà de la crida ha fet possible la nostra participació, hackejant els temps capacitistes de producció (també artística) tan accelerats i excloents, i creant connexions que han trencat l’atomització pròpia de la nostra societat i han possibilitat que un grup de disques adoloridis ens acompanyem i creem juntis".

Consol Llupià García (Barcelona, 1983). “Provinc d’un batibull d’ancestris: curanderis i científiquis. La meva pràctica artística es nodreix de portar a l’extrem la qüestió de la permeabilitat contextual, en diàleg porós amb les experiències que em van ocorrent en el meu dia a dia, les meves xarxes de relació directes: amiguis, família, animals no humans, la meva còrpora alterada i adolorida crònica, l’espai que habito i de connexions amb el que és estrany. Els meus darrers treballs són15% (Barcelona Crea, 2022), La Balena del Prat al Prat (Vibraera, La Capella, Hangar.org i Unzip Arts Visuals, 2018-2020) i Private Views (Centre d’Art Contemporani Wilfredo Lam de l’Havana, Institut Ramon Llull i Sala d’Art Jove, 2014-2017), entre d’altres”.

Tatiana Antoni Conesa (Barcelona, 1985). “La meva pràctica artística es basa fonamentalment en la intervenció i creació d’imatges i textos, cercant l’assenyalament de violències sistèmiques i reivindicant el punt de vista propi com a disca, autista, no binarii  i adoloridi.
Faig acompanyament individual i de grup amb una perspectiva multidisciplinària que inclou tot el que és sistèmic, el cos i l’art, i participo de diversos grups de suport i cures col·lectives anticapacitistes”.

Silvia Maestre Limiñana (Agost, 1990). “En la meva feina com a artista reflexiono sobre les maneres en què la societat segueix imposant la seva visió binarista, al·losexual i capacitista. La meva obra neix com a resposta a la meva experiència de persona autista no binarii amb una malaltia invisible en una societat que constantment reforça el binarisme de gènere, la neurotipicitat i el capacitisme. Els meus últims treballs han estat la participació en el vídeoBaños públicos, cotidianidad y género; en l’exposició “Pluridentitats. II Convocatòria Biennal d’Arts Visuals”, que va tenir lloc al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) (2021); en la mostra del fanzín Ser enferma en el context de l’exposició “Emergències 3”, organitzada per Fem Art Mostra, Ca la Dona (Barcelona, 2021), i en la Nit de l’Art amb el vídeo ¿Quién seguirà aquí? (Altea, 2022)”.

Col·laboració: Fetes a Mans amb la LSC i Touch Graphic Europe en la traducció amb Braille.

Producció: Hogar Diska

Suport amb el muntatge: Touch Graphic Europe en la traducció amb Braille.

Referents:

Against Access by John Lee Clark, (Handtype Press, 2014)

Accessibility in the Arts: A Promise and a Practice. Caroline Lazard (Recess, 2019)