Liberty is a practice… liberty is what we must be exercised.
Céline Condorelli.

És un exercici ètic distribuir de manera més generosa el valor de tots els cossos com a tals. Entendre la matèria com una cosa viva, com una cosa que té capacitat d’acció, no resoldrà problemes com l’explotació humana, però ens farà adonar que vivim submergits en una densa xarxa de relacions que suprimeix qualsevol intent d’autonomia al món. En el seu interès per estudiar “com la matèria adquireix importància o com la matèria es fa sentir”, Karen Barad subratlla la importància del feminisme. De fet, el Nou Materialisme es presenta en alguns casos com un projecte polític que, a més, reconfigura la nostra concepció del feminisme en extraviar-lo deliberadament de l’antropocentrisme. Restar centralitat al subjecte fa que el protagonisme de dones i homes deixi pas a la matèria. Un transfeminisme en què “la matèria sent, conversa, pateix, desitja, anhela i recorda”.

Torrent Echidna Attractor. Una estructura de metalls travessa l’espai. L’ocupa, l’escota. Una deformació gairebé epidèrmica es produeix. L’estructura es desestabilitza. Les parts s’atreuen. Un cos a l’espai és una de les possibles modalitats d’existència de la matèria. També un camp semàntic. Una cadena cohesiva, un torrent d’elements significants posats en relació. Metall, plàstic, làtex, metacrilat i llum.

Torrent Echidna Attractor és la segona de les exposicions que conformen el cicle anual The more we know about them, the stranger they become. A través de 4 projectes individuals i tota una sèrie d’activitats relacionades, aquest cicle investiga l’agència de l’objecte –el sistema de relacions que aquest possibilita o inclou– i la implicació de la matèria dins un nou canvi de paradigma en el qual el subjecte queda desplaçat del centre de forces del coneixement i deixa espai a altres entitats. No es tractaria tant de deixar que els objectes i les coses parlin per si mateixos com d’entendre i posar en pràctica altres sistemes de relacions en els quals la distribució de valor entre subjectes i objectes sigui més equitativa i, en conseqüència, política.

Lucía C. Pino (València, 1977) fa una pràctica que posa el focus en l’escultura, entenent-la en un sentit ampli: a través de l’estudi de materials, context i circumstància espacial. En la seva investigació se solapa l’observació, l’avaluació, l’assignació i superposició de diferents capes de temporalitat i consistència.

Comissària
Sonia Fernández Pan

Organitza i produeix
Arts Santa Mònica - Departament de Cultura