Una peça àudiovisual en la qual el so està específicament pensat per excitar i distorsionar la trajectòria d’un feix de làser. Un ensamblatge que convida a presenciar i participar de la col·lisió entre dues entitats materials no sòlides, llum i so, alhora que exemplifica de manera gairebé literal la metàfora de Jane Bennett de la matèria vibrant, segons la qual “matèries primeres, tempestes o metalls actuen com a quasi agents, amb les seves pròpies trajectòries, potencialitats i tendències”.

Activitat en el marc de l'exposició Plec Elàstic. Mereotopologia àcida sobre la condició del forat.