Romy Achituv, Apollinaire, Pascal Auberson, Bryan Barrachina, Jorge Luis Borges, Philippe Bootz, Serge Bouchardon, Augusto de Campos, Lluís Calvo, J.R. Carpenter, Josh Carroll, Domenico Chiappe, David Clark, Alison Clifford, Roderick Coover, Julio Cortázar, Ramon Dachs, Douglas Duteil, T.S. Eliot, Odile Farge, Ton Ferret, Jerome Fletcher, Loss Pequeño Glazier, Christian Gratton, Shawn Greenlee, Lucile Haute, Carles Hac-Mor, Aurélie Herbet, Isaías Herrero, Shelley Jackson, Tomek Jarolim, David Jhave Johnson, Michael Joyce, Aya Karpinska, Deena Larsen, Cynthia Lawson Jaramillo, Jason Lewis, Erik Loyer, Marjorie Luesebrink, Andrew McClain, Andreas Meier, María Mencía, Stuart Moulthrop, Bruno Nadeau, Jason Nelson, Julien Pænasse, Cori Pedrola, Octavio Paz, Jörg Piringer, Raymond Queneau, Scott Rettberg, Cassandra Ribotti, Jaime Alejandro Rodríguez, Berta Rubio, Alexandra Saemmer, Màrius Sampere, Benjamin "Sascha" Shine, Stephanie Strickland, Eugenio Tisselli, Rui Torres, Ana María Uribe, Camille Utterback, Pedro Valdeolmillos, Vincent Volckaert, Noah Wardrip-Fruin, Christine Wilks, Ester Xargay

La paraula ―oral i escrita― s’associa, des del Gènesi, a la creació verbal i divina. La paraula i els seus «receptacles»: la veu, l’escriptura, la impremta, la màquina d’escriure, l’ordinador... la paraula i la tecnologia. L’exercici creatiu que «representa un desenvolupament de determinades propietats lingüístiques» (per dir-ho amb la formulació de Paul Valéry) l’anomenem, almenys des del segle XV, literatura.
 
La literatura digital és una forma de creació tecnològica literària que ja compta amb una nodrida tradició, l’especificitat de la qual es pot explicar partint de la base dels diversos elements de complexitat que presenta: la complexitat física (què és i com és), la complexitat autorial (qui la fa, el programador, la màquina...), la complexitat receptiva (les lògiques de lectura que l’entorn digital i els formats diversos utilitzats pels creadors determinen), la complexitat tipològica (la varietat i la confusió de gèneres, la hibridació d’una escriptura de l’ara i l’aquí) i la complexitat perceptiva (com llegim, amb què ho fem, etc.).

Les possibilitats de l’escriptura en l’era digital són múltiples i diverses, i estan determinades per les potencialitats del mitjà de transmissió de la informació: el suport digital. Un text digital és, sobretot, un hipertext, és a dir, un text travessat per altres textos, inserit en una madeixa textual alimentada per fils molt diversos. Un text de textos que permet vincular la paraula escrita a la imatge, la música, el moviment, la temporalitat, la sensorialitat... Aquesta exposició, la primera de gran format que es fa arreu del món, vol ser una porta d’accés a una realitat literària encara emergent que neix d’un entorn digital i des de procediments digitals, i que només pot ser «consumida» de manera òptima (és a dir, sense limitar-ne les funcionalitats, els recursos, l’estil i la intencionalitat) en aquest context. El suport digital agermana el so amb la cal·ligrafia, la paraula amb la imatge, el moviment amb el significat, i culmina molts dels somnis que l’aliança de la paraula amb l’espai ha tingut des dels antics cal·ligrames grecs o la pintura ideogràfica àrab fins a les avantguardes més recents. Paraules pixelades, comissariada per Laura Borràs i Giovanna di Rosario, especialistes internacionals en literatura digital i directores del grup Hermeneia de la Universitat de Barcelona, ens permetrà fer un recorregut pel passat de la forma literària més recent, alhora que ens obrirà itineraris possibles per transitar els seus camins entre gèneres, temàtiques i suports.

Laura Borràs i Giovanna Di Rosario

 
Vídeo inauguració

• Curadoria Laura Borràs i Giovanna Di Rosario
• Organitza i produeix Arts Santa Mònica – Departament de Cultura