PROGRAMA

- 16.30h

Projecció de la pel·lícula La batalla de Argel (1966), de Gillo Pontecorvo. Durada: 2h
Sala d'actes

La batalla de Argel és una de les pel·lícules més emblemàtiques de la història del cinema, valor que sens dubte li atorga la seva qualitat excepcional, però també el fet de resultar el millor testimoni (el més directe i assequible) d’un capítol que va ser “clau de volta” en la història de la revolució algeriana, així com un dels testimonis més representatius de la revolució anticolonial, un fet històric que rarament ha trobat la seva expressió cinematogràfica, una expressió que, sense excepció va haver de ser prestada perquè les nacions emergents del Tercer Món amb prou feines van disposar d’uns quants càmeres a les guerrilles. És igualment una pel·lícula diferent, feta des de dalt, però també des de baix.

- 19h

Xerrada musicada amb Amel Zen, Yacine Belahcene, Madjid Fahem i Joan Garriga
Claustre
Amel Zen: cantant, compositor i lletrista de Ethnic Pop, l’Amel està fent universal la música nord-africana a través de la introducció de sons moderns al patrimoni tradicional. La seva darrera cançó, Tlata, ha estat durant 10 setmanes  al número 1 de la ràdio a Algèria.
Yacine Belahcene: cantant de pare algerià i mare catalana. Actualment és el cantant de Yacine & The Oriental Groove i Rumabamazigha, i abans ho va ser de Nour i Cheb Balowski. Nascut a Padova (Itàlia), ha viscut sempre entre dues cultures que connecten la Mediterrània: l’amazic (Chaoui) i la catalana. Des de Cheb Balowski fins actualment amb Oriental Groove, ha girat per tota Europa, Nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Va col·laborar al programa de RNE Músiques Clandestines.
Madjid Fahem: es va donar a conèixer com a guitarrista dels projectes Radio Bemba i La Ventura, de Manu Chao, però té una llarga biografia musical que comença als suburbis de París. Aquesta ciutat el va veure créixer i iniciar-se en la música. Als 16 anys, agafa una vella guitarra acústica del seu pare i comença a tocar amb els seus oncles. Així va anar tocant amb diferents bandes del seu barri, i més tard es va unir a La Kinky Beat i després a Manu Chao, amb qui continua compartint escenaris i estudis de gravació.
Joan Garriga: a mitjans dels 90 va fundar Dusminguet, pioners en la fusió de ritmes i gèneres. Després de la seva dissolució el 2004 va tocar amb altres músics i formacions, com Amparo Sánchez o Marià Roch. Fruit de la seva trobada amb aquest últim va néixer La Troba Kung-Fú. Aquesta banda va marcar un abans i després en la història de la rumba catalana perquè va mostrar la permeabilitat d’un gènere molt local, amb una visió molt global, posant de relleu les complicitats que existeixen amb els ritmes d’Amèrica i d’Àfrica.

Activitats en el marc de l'exposició Black is Beltza.
Black is Beltza és un projecte expositiu de Fermin Muguruza al voltant de la novel·la gràfica del mateix nom, creada juntament amb l’escriptor Harkaitz Cano i l’il·lustrador Jorge Alderete.Black is Beltza construeix una història d’acció i d’espionatge que barreja música, amor i revolució. La narració explica, des de la mirada de Manex Unanue, els esdeveniments que van marcar la turbulenta societat a mitjans dels anys seixanta.

https://www.youtube.com/watch?v=JnHvmlUUDNg