L’octubre del 2012, un drone va matar una dona de 67 anys que collia ocra davant de casa seva al nord-est del Pakistan. En una sessió informativa celebrada a Washington D. C. el 2013, el nét de 13 anys de la dona, Zubair Rehman, també ferit durant l’atac, va parlar amb un grup de cinc legisladors. «Ja no m’agraden els cels blaus», va dir. «De fet, ara prefereixo els cels grisos. Els drones no volen quan el cel està gris.» Amb la meva càmera lligada a un petit drone, vaig viatjar per tots els Estats Units per fotografiar els mateixos esdeveniments que s’han convertit en l’objectiu dels atacs aeris: casaments, funerals i grups de gent que resa o fa exercici. També vaig sobrevolar amb la meva càmera escenaris en els quals els drones es fan servir amb conseqüències menys letals, com presons, camps petrolífers o la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Les imatges capturades des de la perspectiva del drone inicien una conversa sobre la naturalesa canviant de les nostres nocions de vigilància, privacitat i guerra.

Aquest projecte ha rebut un suport i una aclamació internacionals aclaparadors.
Han col·laborat en el projecte Harper’s Magazine, el Centre Pulitzer, la revista TIME, el programa de beques de Getty Images, la Aaron Siskind Foundation i Open Society Foundations. Ha rebut els premis següents: premi de fotoperiodisme ICP Infinity, premi internacional Pictures of the Year de reportatge d'excel·lència, primer premi multimèdia de l'Associació de Fotògrafs de Premsa de la Casa Blanca, segon premi de temes contemporanis de World Press Photo 2014 i 10 Millors Fotos de 2014 de la revista TIME.